Per què els museus haurien de jugar més?

El joc ha estat tradicionalment una de les eines que ha fet servir l'educació, i a MuseumNext Barcelona vam poder veure com els museus el van incorporant.

“Tate Ball” Foto: Verta Barels.

Des de 2004 es parla de  Gamificació / Ludificació per referir-se a l’ús de mecàniques de la jugabilitat en contextos aliens al joc per aconseguir que s’adopten determinades mecàniques o actituds. El joc ha estat tradicionalment una de les eines que ha fet servir l’educació, i a MuseumNext Barcelona vam poder veure com els museus el van incorporant progressivament.

Per què els museus haurien de jugar més? Ben Templeton (Thought Den) va dedicar la seva presentació a reivindicar la vessant juganera que tots portem a dins i a animar les institucions culturals a incorporar el joc en les seves sales i activitats.  “El joc és un simulador que ens permet imaginar diferents escenaris amb molt poc risc”, va dir Templeton citant l’antropòleg Robin Dunbar. El joc té relació amb l’experimentació, la curiositat, l’expressió, l’opció, l’aprenentatge, la legitimació de l’error o el repte. Permet una aproximació alternativa i més lúdica al contingut del museu i, tal i com va remarcar Templeton, ha esdevingut una potent eina de captació de públic.

Entre els projectes de ThoughtDen destaquen Capture the Museum (per al National Museums of Scotland) en el qual, a través del joc, es generaven noves interaccions amb l’espai i s’animaven les visites: dos equips de visitants batallaven pel control territorial del museu resolent enigmes i guanyant punts. O Magic Tate Ball, una aplicació mòbil  inspirada en la bola que prediu el futur, que consisteix en agitar el telèfon per trobar respostes per alguns dels misteris de la vida. La resposta és alguna obra de la TATE relacionada amb l’entorn del visitant. Gràcies a un sistema d’etiquetatge (més de 2.500 bores van ser etiquetades), del lloc, l’hora del dia, el temps que fa o el nivell de soroll, la Magic Tate Ball prediu el teu futur a través d’una obra d’art.

Els jocs no solament són per nens

Molts dels projectes presentats de MuseumNext ja fan servir algunes de les mecàniques del joc: la màgia de la realitat augmentada, l’etiquetatge col·laboratiu, concursos, apps creatives etc.

I no tots els jocs estan relacionats amb activitats infantils. Amb motiu de l’exposició Money and Beauty. Bankers, Botticelli and the Bonfire of the Vanities, dedicada a les relacions entre l’art florentí, els seus principals pintors, la banca i els poders religiosos del segle XV, el Palazzo Strozzi de Florència va crear el joc online Follow Your Florins . Davide Zanichelli de Netribe srl va parlar del projecte a MusemNext Barcelona.

Follow your Florins s’exposava en 15 pantalles tàctics repartides per les sales d’exposició. El joc també està disponible online. El jugador viatja a l’any 1400 i decideix com invertir 1.000 florins ficticis amb l’ajuda d’una narrativa animada. El primer que ha de seleccionar és la ciutat on vol invertir els diners: Londres, Bruges o Ginebra. En cadascuna de les quatre etapes del joc, es pot controlar el progrés de la inversió a partir de les decisions que s’han anat prenent. Si s’obtenen guanys, es poden donar a la caritat, una manera de guanyar-se la voluntat de la ciutat i de Déu en el segle XV.

El projecte Talk Science, presentat per Beth Hawkins & Micol Molinari del Museu de Ciència de Londres, té com objectiu oferir als mestres eines i tècniques innovadores per discutir sobre ciència a l’aula i, d’aquesta manera, motivar els estudiants a reflexionar de forma crítica sobre l’impacte de la ciència en les seves vides. Per a participar, només hem de registrar-nos en la seva pàgina web i automàticament rebrem continguts que ajuden a generar debat. Aquest projecte ve acompanyat de jocs online que estimulen els alumnes a aprendre ciència de forma lúdica.

I, evidentment, el millor llenguatge per arribar als nens és el del joc. Sharna Jackson i Juliet Tzabar, de la TATE, van presentar Airbrush, una aplicació de dibuix perquè nens d’entre 6 i 12 anys puguin literalment pintar en l’aire fent servir una tecnologia de “motion tracking”. Poden escollir colors, pinzells i emular estils de pintors com Monet, Van Gogh o Jackson Pollock. L’aplicació està integrada en la secció GAMES de la web de la TATE. Un cop s’ha creat un dibuix poden aprendre sobre les obres del museu i integrar el dibuix en una galeria online.

Glenda Smith, del Museum of Australian Democracy at Old Parliament House (MoAD) i Darran Edmund de EDM Studio, van explicar el projecte d’aprenentatge interactiu que estan duent a terme al MoAd, que permet als estudiants experimentar i jugar amb el propi museu. A través de 50 monitors repartits per tot el museu, els alumnes contesten i superen les distintes proves  que apareixen en les pantalles tàctics, que fan referència als objectes exposats en la mateixa sala. Si superen la prova correctament poden passar al següent nivell i continuar el recorregut en  la sala consecutiva, on els esperen noves pantalles i proves per superar.

Catherine Roberts (Imperial War Museum), Lucy Neale (DigitalMe) i Cliff Manning (Radiowaves) van parlar d’un interessant projecte educatiu desenvolupat a l’ Imperial War Museum de Londres. Van animar la comunitat escolar a participar, a través de les xarxes socials, en la creació de Build the Truce, una iniciativa per estudiar els conflictes moderns, com preveure’ls i resoldre’ls. Els alumnes han contribuït al projecte fent comentaris en blocs, seleccionant i compartint experiències sobre la cultura de la pau.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Per què els museus haurien de jugar més?