Més enllà de l’accés obert: la descoberta del coneixement

La Declaració de la Haia sobre la cerca i l’extracció de coneixement en l’era digital té com a objectiu millorar l’accés al coneixement.

Pont nº 4 obert, Canal de Welland Ship, Canada 1910.

Pont nº 4 obert, Canal de Welland Ship, Canada 1910. Font: Toronto Public Library.

Al llarg de la darrera dècada s’ha avançat molt en l’accés obert a les publicacions científiques. Però, més enllà de l’accés a les publicacions, cada vegada més es demanen les dades i els processos que s’han generat en el procés de la recerca per poder-los reproduir. Amb aquest objectiu s’ha iniciat un projecte pilot, Horizon 2020, que pretén fer públiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perquè es puguin reutilitzar. Actualment el Parlament europeu està revisant la directiva europea del 2001, on es definien les lleis de propietat intel·lectual. Entre les propostes presentades, hi ha la introducció d’una nova excepció per permetre analitzar un text i extraure’n les idees o les dades. La Declaració de la Haia sobre la cerca i l’extracció de coneixement en l’era digital té com a objectiu millorar l’accés al coneixement eliminant qualsevol barrera que impedeixi la cerca i l’anàlisi.

Durant aquesta darrera dècada, en l’àmbit acadèmic, s’ha parlat molt de l’accés obert a les publicacions científiques. Ja fa més de deu anys que es publicava la Iniciativa de Budapest a favor de l’accés obert, on s’establien els fonaments bàsics d’aquest moviment que promou l’accés als resultats de la recerca sense cap barrera tecnològica, econòmica ni legal. L’objectiu establert a finals de l’any 2001 era assolir aquesta situació en aquelles publicacions per les quals els investigadors no reben una compensació econòmica directa, principalment els articles en revistes o els documents de treball. En el document final de la declaració es van plantejar dues estratègies per assolir l’objectiu final que han esdevingut les dues tipologies d’accés obert que coneixem actualment: el verd i el daurat. D’una banda, s’impulsava els autors a autoarxivar els seus articles, és a dir, a mantenir una còpia de qualsevol contribució que havia estat revisada i publicada per difondre-la mitjançant uns arxius oberts que reben el nom de repositoris. L’autoarxiu permet que qualsevol persona pugui accedir als resultats publicats sense haver de passar pel pagament. Tanmateix les editorials acostumen a exigir un període de temps o embargament per donar accés al públic al text complet, que va dels sis als quaranta-vuit mesos, i que la versió que s’ofereixi sigui la versió revisada però no amb la maquetació o presentació final (la versió de l’autor en lloc de la versió final publicada). Aquesta és la via verda. Si tinguéssim una còpia en un repositori de tot allò que es publica, tindria sentit mantenir el sistema de publicació científica actual? I aquí és on entra la segona estratègia, la ruta daurada, que planteja un canvi en les revistes o publicacions periòdiques advocant per utilitzar els drets de propietat intel·lectual per permetre una lliure difusió i no per establir barreres. Amb la ruta daurada s’aposta per les anomenades revistes d’accés obert, que, com el seu nom indica, són revistes d’accés gratuït que publiquen els continguts amb una llicència que en permet la lliure reutilització només exigint el reconeixement de l’autoria i el manteniment de la integritat de l’obra. Com que l’accés a aquests continguts és gratuït, cal cercar altres vies d’ingressos que no siguin el pagament per accedir-hi. Un dels sistemes és el de pagar per publicar però n’hi ha d’altres [1].

Un dels objectius de l’accés obert és facilitar que el públic en general accedeixi sense cap tipus de barrera als resultats de la recerca. I és amb aquesta idea que s’han elaborat les diverses polítiques d’accés obert (o potser caldria qualificar-les d’accés públic) que hi ha a l’actualitat. A escala institucional o acadèmica, a escala nacional o a escala internacional han proliferat els requeriments per fer públics els resultats de la recerca per part de qui la finança [2]. En molts casos la recerca es finança amb fons públics i, d’aquesta manera, hi ha un retorn al públic.

Tenim repositoris, tenim revistes d’accés obert, tenim polítiques, i fins i tot lleis [3], que imposen l’accés obert, però, en quina situació ens trobem? A l’estiu del 2013 la Comissió Europea publicava un estudi que havia encarregat on s’afirmava que s’havia arribat a un punt d’inflexió perquè es pogués accedir gratuïtament al voltant del 50% de les publicacions del 2011. Aquest percentatge no s’assoleix només amb els continguts que hi ha als repositoris, ja que en la majoria de casos la proporció de contribucions accessibles al públic respecte al total és força inferior. Tanmateix la introducció de mandats més forts, com l’obligació de dipositar i fer públic qualsevol article resultant d’un projecte finançat en el marc europeu de recerca, ha incrementat l’interès i la preocupació dels investigadors per l’accés obert.

Però potser ja ha arribat el moment d’anar més enllà de les publicacions. Els resultats de la recerca tenen formes ben diverses i, per tant, cal veure com podem traspassar aquesta idea d’obertura de les publicacions a aquests altres objectes. Els primers passos s’estan fent amb les dades. Ja hi ha publicacions que demanen les dades que s’han generat o que s’han fet servir en una recerca per publicar-les amb els textos. No n’hi ha prou de poder llegir com s’han aconseguit uns resultats, ara es demanen les dades per poder-los reproduir. Amb aquest objectiu s’ha iniciat un projecte pilot dins del programa europeu de finançament de projectes de recerca, Horizon 2020. Aquest projecte pilot pretén fer públiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perquè es puguin reutilitzar de manera àmplia fomentant-ne la gestió i la preservació.

Encara podem anar una mica més lluny i plantejar-nos l’obertura en altres fases de la recerca i no només quan s’han assolit uns resultats. De fet ja hi ha investigadors que comparteixen tot allò que fan diàriament [4] o que publiquen cada línia de codi que generen a través de servidors d’accés públic i així en permeten la reutilització. Totes aquestes pràctiques s’engloben en el que s’anomena ciència o recerca en obert. Encara són pràctiques minoritàries, però estan emergint amb força i per aquesta raó la Comissió Europea s’ha plantejat la ciència en obert com una de les seves prioritats per als propers anys. L’any passat va realitzar una consulta pública per rebre l’opinió de tots els ciutadans que hi estiguessin interessats i, principalment, de totes les parts implicades: investigadors, institucions, editors, associacions… Després de la consulta es van celebrar quatre reunions per validar-ne les respostes rebudes i fa poques setmanes s’ha dut a terme un informe d’aquest procés de validació.

La declaració de la Haia

Sembla clar que estem vivint un moment de transició on conviu la difusió tradicional dels resultats de la recerca amb noves maneres de compartir tot el procés d’una investigació amb el públic en general. Hem de permetre que qualsevol investigador triï la manera de difondre el que fa sense penalitzar cap opció, recompensant i reconeixent la tasca realitzada i permetent que tothom conegui, fins allà on sigui possible, el que es fa amb diners públics.

Però, mentre intentem que la recerca sigui més oberta i arribi a tothom, encara sorgeixen nous entrebancs que dificulten la descoberta de nous coneixements. I en molts casos no són entrebancs tecnològics, sinó entrebancs legals que generen, principalment, incertesa i inseguretat. La majoria d’aquests entrebancs provenen d’una aplicació restrictiva de la propietat intel·lectual.

Actualment el Parlament europeu està revisant la directiva europea del 2001, on es recomanaven un ventall d’excepcions o límits en les lleis de propietat intel·lectual estatals per tal d’afrontar la nova societat de la informació. El sistema de límits o excepcions serveix per indicar tot allò que es pot fer amb una obra sense haver de demanar permís als titulars dels drets, com per exemple fer una còpia per a ús privat, fer una citació, fer una paròdia… El primer esborrany de l’informe elaborat per la relatora Julia Reda ja apuntava que actualment la directiva impedeix l’intercanvi de coneixement en lloc de facilitar-lo, tal com es pretenia en el seu moment. L’informe final ja s’hauria hagut de votar en les comissions corresponents per arribar al ple del parlament, però de moment s’ha ajornat. En aquesta votació caldrà aprovar o rebutjar les diverses esmenes presentades pels parlamentaris que són interessants de llegir per veure la disparitat d’opinions.

Entre les propostes presentades, hi ha la introducció d’una nova excepció per permetre que qualsevol persona pugui analitzar un text i extraure’n les idees o les dades. Pot semblar que aquesta excepció no sigui necessària perquè possiblement tots podríem coincidir que quan llegim un text podem extraure’n idees o dades i no cal que demanem cap mena de permís. Però actualment molts d’aquests processos d’anàlisi i d’extracció són realitzats per màquines i inclouen un acte de reproducció del text, fet que provoca que els titulars dels drets de propietat intel·lectual reclamin que calgui l’autorització pertinent [5]. En la majoria de lleis europees hi ha un buit respecte d’aquest tipus d’explotació de l’obra, que provoca una incertesa i inseguretat jurídica que cal resoldre. En canvi, en altres països s’ha deixat clar que no cal cap mena d’autorització, com per exemple als Estats Units. En l’àmbit europeu tenim un exemple d’introducció d’una excepció a la llei de propietat intel·lectual. A l’estiu del 2014, al Regne Unit es va modificar la llei per incloure-hi una sèrie d’excepcions o límits. Entre aquests límits que es van introduir hi ha el de permetre que qualsevol persona faci una còpia d’una obra a la qual hagi accedit legítimament per analitzar-la mitjançant eines informàtiques en un procés de recerca sense una finalitat comercial. És un primer pas però potser no és suficient, ja que el límit comercial manté una incertesa i una limitació en els casos on la recerca pugui tenir un interès comercial, un terme difícil d’acotar.

Però, per què ens preocupa aquest procés d’anàlisi i extracció? Actualment tenim una allau d’informació en tots els àmbits i la recerca no n’és l’excepció. Els investigadors no poden llegir la ingent quantitat de continguts que es publiquen i, per aquesta raó, han creat aquests mecanismes per processar-los i extreure’n les idees o els fets més rellevants. Aquests processos reben el nom genèric de «mineria de text i de dades» (TDM, sigles en anglès). L’anàlisi de textos per extreure’n idees, fets, dades, patrons en general, pot ajudar a avançar en qualsevol recerca en qualsevol àmbit. Per aquesta raó, la setmana passada es va fer pública una nova declaració que es posiciona a favor d’un accés al coneixement més igualitari i reclama canvis en les lleis de propietat intel·lectual per tal de protegir la lliure circulació de les idees, les dades i els fets. Aquesta declaració es va gestar a la seu de LIBER, l’Associació de Biblioteques de Recerca Europees, a la Haia, al desembre del 2014, i rep el nom d’aquesta localitat neerlandesa. La Declaració de la Haia sobre la cerca i l’extracció de coneixement en l’era digital té com a objectiu millorar l’accés al coneixement eliminant qualsevol barrera que impedeixi la cerca i l’anàlisi.

A principis d’aquest segle XXI, Budapest va ser el referent per començar a avançar en l’accés obert. Caldrà veure si ara la Haia pren el relleu de la capital hongaresa per esdevenir un dels referents per consolidar la recerca en obert. Us convido a llegir el text de la declaració i a donar-hi suport si hi esteu d’acord.


[1] En l’àmbit de la física d’altes energies, des de l’any 2014 s’ha fet un consorci internacional per centralitzar els costos de publicació.

[2] Podeu consultar algunes d’aquestes polítiques en aquest web que les recull.

[3] Un exemple en seria la llei de la ciència estatal.

[4] Per exemple, Carl Boettiger.

[5] Com a exemple podem veure les condicions que estableixen algunes editorials respecte dels textos publicats: Elsevier o Springer.

Vegeu comentaris1

  • Consuelo | 13 maig 2015

Deixa un comentari

Més enllà de l’accés obert: la descoberta del coneixement