Les noves tecnologies davant el canvi climàtic

Amb una bona gestió i regulació política i legal, Internet i la cultura digital poden reduir de manera significativa el desgast de l’ecosistema natural.

Tàndem de quatre places, 1898.

Tàndem de quatre places, 1898. George H. Van Norman, Springfield, Mass (Library of Congress). Domini públic.

Fa uns anys, amb la popularització dels dispositius digitals i l’expansió de la Xarxa, molts van mirar-se aquestes noves eines amb esperança. Semblava que l’adveniment de nous sistemes de comunicació, d’emmagatzematge i de gestió basats en la intangibilitat dels objectes seria una solució per se per a la majoria dels problemes ecològics de la societat contemporània. Avui pot semblar una ingenuïtat pensar que la tecnologia, per si mateixa, pugui canviar les bases ètiques del mercat i de la indústria, enfocant-les cap a un sistema de valors comercials més respectuós amb el medi natural. Amb tot, podem continuar afirmant que, amb una bona gestió i regulació política i legal, Internet i la cultura digital podrien haver reduït de manera significativa el desgast de l’ecosistema natural.

El nostre sistema econòmic té una resposta predeterminada i clara enfront d’aquelles tecnologies que no donen beneficis ràpids, independentment del seu impacte social, del que aportin a l’evolució del corpus del coneixement o de la seva utilitat per solucionar problemes globals. Estem subjectes a una lògica que promou la innovació, però només pel que fa a capacitat tècnica i de noves funcionalitats, sense atendre la millora dels processos de fabricació, la qualitat i la durabilitat dels materials i la seva capacitat d’actualització, amb mires a preservar l’entorn natural. En aquests termes, doncs, la dinàmica de funcionament del mercat i el seu impacte en els hàbits socials són enormement destructius per a l’ecosistema.

Les iniciatives que pretenen millorar els materials amb els quals fabriquem els dispositius digitals, amb l’única intenció de reduir l’impacte nociu dels productes no reciclables, no troben finançament. Aquelles tecnologies energètiques que busquen alliberar-nos de la dependència sistèmica dels combustibles fòssils són comprades pels grans lobbys energètics per garantir-ne una implantació lenta i mantenir vigent el model actual de negoci. Quan una iniciativa busca, mantenint el mateix volum de negoci, aplicar procediments de fabricació més respectuosos amb l’entorn i basats en materials reaprofitables, no troba finançament. Si no augmenten els beneficis, no té sentit comercial invertir-hi.

Malgrat el poc interès del mercat en propostes d’aquesta naturalesa, és innegable l’enorme potencial que aquests avenços tindrien per a una millora de les condicions de vida dels ciutadans a escala global. Les tecnologies digitals es mostren com un gran aliat per trobar solucions a molts dels problemes mediambientals que es plantegen, ja sigui a escala institucional o en l’àmbit privat.

Open data com a condició per definir ciutats intel·ligents

En el cas de l’administració pública, l’actuació central passa per la gestió i l’ús del big data per conèixer les necessitats reals de la ciutat, tant pel que fa al funcionament tècnic com respecte al comportament dels ciutadans. Un exemple en seria la regulació del trànsit en funció de paràmetres reals de comportament dels vehicles. D’aquesta manera, en temps real, podem modificar els límits de velocitat en funció dels nivells de contaminació, o canviar el sentit d’algunes vies segons la saturació de la ciutat.

La intel·ligència artificial pot ser utilitzada per condicionar el comportament de la majoria dels sistemes tecnològics que controlen i regulen una ciutat, però, per programar-la, necessitem un accés obert al big data. Aquesta és la premissa principal del que anomenem open data, que pretén alliberar de copyright l’ús i la manipulació de les dades. Només l’accés obert i la titularitat pública d’aquesta informació permetran desenvolupar les eines necessàries per transformar aquestes dades en iniciatives en pro del benefici social. Barcelona és un bon exemple d’avenç cap a una ciutat intel·ligent, basada en l’open data. Al web opendata.bcn.cat es poden fer cerques sobre un repositori de dades obertes de diferents camps, molt útil per conèixer millor la ciutat i per desenvolupar nous recursos adaptables i interactius.

La base per a les smartcities està formada pel trinomi sensors + dades + programari. Necessitem sensors que recullin la màxima informació possible, respectant sempre la privacitat dels usuaris i el seu anonimat; que aquesta sigui classificada en forma de dades accessibles, i que el programari permeti transformar les dades en eines digitals útils per solucionar problemes reals. Amb aquesta intenció tenim disponibles diferents iniciatives que permeten una manipulació i visualització de les dades amb finalitats de planificació de les ciutats. Matsim o CitySDK i els projectes europeus Eunoia i Besos són un bon exemple del que la tecnologia ens pot oferir en aquest camp. En combinació amb l’Open Sensors Platform (OTS), tenim les eines suficients per posar la tecnologia a treballar en favor d’un entorn més net i més sostenible. L’abaratiment dels sensors i el hardware computacional, amb tot el conjunt de noves iniciatives de l’Open-source hardware, afegeixen el component necessari per completar el trinomi esmentat.

Aquest camí cap a les ciutats intel·ligents rebrà un impuls enorme amb la consolidació de l’Internet de les coses, la connexió dels objectes físics a l’entramat digital amb la possibilitat de recol·lectar i intercanviar dades. La separació radical entre entorn virtual i físic deixarà de tenir sentit en el moment en què prou objectes estiguin connectats a la Xarxa. Els experts anuncien cinquanta bilions d’elements físics connectats el 2020.

Amb la connexió dels vehicles a la Xarxa, i aplicant-hi els algoritmes necessaris, podrem gestionar de manera molt més eficient el trànsit a les ciutats per reduir la contaminació atmosfèrica, la durada dels components que generen residus o l’eficiència de la nostra conducció. Amb la connectivitat dels elements de l’espai públic podrem gestionar de manera més sostenible la il·luminació, el reg o la recollida de residus.

L’àmbit domèstic: la quotidianitat compromesa

Ara bé, el consum energètic, un dels principals problemes mediambientals, depèn molt dels usos domèstics i del comportament individual dels ciutadans. Les solucions que el govern municipal, l’estat o les institucions internacionals plantegin seran sempre ineficaces i insuficients si els ciutadans no esdevenen agents compromesos en la seva realització.

En aquest àmbit, Internet i les tecnologies digitals també ofereixen solucions accessibles per a una gestió molt més efectiva de la despesa energètica i el consum de recursos naturals en els domicilis particulars. Els sistemes domòtics, que permeten automatitzar determinades gestions de la llar mitjançant un control centralitzat i la connexió a la Xarxa, s’estan abaratint i comencen a ser accessibles per a una part important de la població. Aquests domicilis intel·ligents fan possible configurar els sistemes de climatització en funció de la nostra ubicació geogràfica, el temps, la meteorologia, el nostre comportament a casa, etc. Així, el sistema apagarà la calefacció si obrim les finestres o l’engegarà una estona abans que arribem al domicili gràcies al seguiment per GPS de la nostra posició. Els electrodomèstics intel·ligents permeten una gestió més efectiva dels aliments, per exemple, controlant les dates de caducitat i avisant-nos de la necessitat de consumir un producte abans que es faci malbé, o recordant-nos de reduir la potència de la nevera si estem a l’hivern. Així doncs, interconnectant els objectes físics i gestionant-los a través dels dispositius mòbils, s’obren nous horitzons per a la gestió eficient de la llar, però també per a l’empresa o els edificis públics.

D’altra banda, amb la major conscienciació dels usuaris, les diferents iniciatives pensades per promoure una fabricació més responsable troben un petit espai de mercat en el qual desenvolupar i distribuir productes alternatius, concebuts d’acord amb uns principis ètics i més respectuosos per al medi. Fair Phone ens ofereix un telèfon intel·ligent accessible format per diferents peces autònomes que es poden substituir i permeten actualitzar la capacitat del dispositiu. A més, els seus processos de fabricació compleixen els principis del comerç just, per tal com garanteixen que en el procés no s’explota cap treballador ni s’abusa de l’entorn natural per obtenir els materials de fabricació. Google té un projecte d’aquestes característiques, Project Ara, que, tot i no inscriure’s en la filosofia del comerç just, sí que planteja el funcionament modular per als telèfons intel·ligents, que permet allargar de manera notable la vida útil dels dispositius i reduir de forma ostensible els residus generats.

Conclusió: realment volem salvar el planeta?

Tots aquests exemples prioritzen la concepció de productes més valuosos qualitativament i més respectuosos amb l’entorn natural. Però, no només les empreses tecnològiques han d’assumir com a propis els valors ecologistes i de respecte a l’entorn, sinó que els usuaris, els compradors, també ens els hem de fer nostres. Cal que exigim alguna cosa més que eficiència i capacitats als dispositius digitals: el respecte al medi ambient hauria de ser una característica necessària per considerar que un producte és de qualitat.

Ha arribat el moment que tot ciutadà sigui conscient de les grans potencialitats de les tecnologies per treballar en la construcció d’un entorn social i econòmic més just i ecològicament sostenible. Però, abans de dedicar esforços a dibuixar un full de ruta factible i eficaç per a la preservació de l’ecosistema, cal formular-se amb sinceritat una pregunta primordial: de debò volem salvar el planeta? Estem disposats a anar més enllà de la retòrica i dels bons propòsits i actuar en el nostre dia a dia? És a dir, no agafar el cotxe si no és imprescindible, fer servir vehicles menys contaminants encara que impliqui un esforç, controlar el consum energètic per a la climatització d’espais tancats, aprofitar els dispositius durant la seva vida útil i no substituir-los constantment segons les modes i les tendències, plantejar-se la necessitat real d’adquirir un producte, actuar activament contra l’excés d’envasament i l’ús de materials no reutilitzables…

Hem de decidir si volem establir un entramat tecnològic i de consum que no esdevingui el botxí final de l’ecosistema, sinó un aliat en favor de la seva preservació. Perquè el principal problema que cal afrontar és que el sistema econòmic en el qual vivim és insostenible. El consum desmesurat de matèries primeres i la fabricació continuada de nous productes són totalment incompatibles amb el respecte envers l’entorn natural. Així doncs, si la lògica del mercat no adopta com a propis els valors ètics universals de l’espècie humana, la sostenibilitat del planeta continuarà minvant.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Les noves tecnologies davant el canvi climàtic