L’Àfrica digital, un ecosistema en desenvolupament

Hi ha una Àfrica que innova i busca solucions als seus problemes en les TIC en un procés protagonitzat pels ciutadans.

Kids Hacker Camp, iHub Nairobi.

Kids Hacker Camp, iHub Nairobi. Font: iHubNairobi.

Hi ha una Àfrica en harmonia amb la tecnologia. No és una pregunta. És una afirmació. Hi ha una Àfrica tecnològica; una Àfrica digital; una Àfrica 2.0; una Àfrica connectada. Hi ha una Àfrica que innova i busca solucions als seus problemes en les TIC i que, malgrat les mancances i les dificultats, s’obstina en què la revolució de la societat de la informació sigui l’oportunitat del continent per no ser exclòs del tren en el qual no se li va permetre entrar, per exemple, en la revolució industrial. En definitiva, és una Àfrica que vol agafar les regnes del seu futur a diferents nivells, però en un procés protagonitzat pels ciutadans.

Mil milions de persones poblen l’Àfrica subsahariana, la meitat d’ells són joves de menys de 25 anys. Fins al segle XXI el continent ha estat escenari d’un extraordinari dèficit tecnològic i d’infraestructures, en general, però, què passa a partir del segle XX? Arreu del món la tecnologia es democratitza i esdevé més accessible i l’Àfrica no és aliena a aquest procés. Més tard que altres regions del món, és cert. Més lentament que altres continents, també és cert. Però precisament, les mancances, les dificultats, els obstacles que calia superar han fet que el procés d’implantació de la societat de la informació a l’Àfrica tingui característiques particulars. Una d’aquestes característiques és que els ciutadans s’han col·locat en el centre. La societat civil i les iniciatives individuals han estat molt més arriscades, més avantguardistes, més constructives que les dels estats que continuen estant un pas per darrere de les comunitats de ciutadans connectats.

Fa menys d’una dècada, el 2005, tot just dos de cada cent africans (inclosos els del nord) estaven connectats a Internet; avui els africans que treuen el cap a la xarxa de xarxes són dinou de cada cent. És evident que la taxa de penetració està encara molt per sota de la mitjana mundial, un 19% enfront d’un 40,4%. Però no és menys evident la vertiginosa velocitat a la qual la bretxa es va reduint. El nombre d’internautes africans en aquesta dècada ha augmentat més d’un mil per cent. Avui la taxa de penetració d’Internet en el món és el doble que la de l’Àfrica, fa deu anys era gairebé set vegades més.

Aquesta Àfrica connectada és un prisma amb múltiples cares. S’apliquen les TIC a l’agricultura, la ramaderia i la pesca (i no només a la comercialització dels productes), a la sanitat i a l’educació, per exemple. Es desenvolupen iniciatives, encara tímides, d’e-govern. A més, la innovació tecnològica s’ha convertit en un sector econòmic en si mateix, un sector en el qual, d’altra banda, regeixen lleis diferents de les dels sectors d’explotació de primeres matèries i, per tant, obre la porta a relacions comercials i financeres diferents. Però, sobretot, la societat civil està trobant una via a les eines del web 2.0 per desenvolupar les seves inquietuds, fomentar la participació social i política, denunciar defectes democràtics, controlar governs o processos electorals, visibilitzar abusos i, en definitiva, fer sortir els colors als qui manen i catalitzar transformacions.

L’Àfrica digital es presenta com un ecosistema complex, tant entre els 53 països que la formen com a l’interior de cada un d’aquests estats; amb un gran nombre d’actors que intervenen des de governs fins a transnacionals, des de internautes individuals fins a col·lectius de la societat civil que colonitzen l’entorn virtual; des d’emprenedors creatius fins a empreses d’altres sectors que busquen tecnologies adaptades a les seves necessitats. Les iniciatives es relacionen entre si, s’alimenten i s’animen, desvetllen nous interessos, els actors interaccionen donant lloc a realitats noves. Els punts de contacte entre tots aquests elements es multipliquen i fan cada vegada més complex aquest ecosistema. Però, al mateix temps, el fan créixer i sumar nous actors i noves iniciatives en un joc de relacions que s’expandeixen i supera cada vegada els límits que s’estableixen. Tenint en compte que cada situació és diferent i que parlar d’Àfrica, en general, sempre és un punt de partida perillós, hi ha uns quants elements d’aquest fenomen viu ara mateix que es reprodueixen habitualment.

Un fenomen urbà cada vegada menys restrictiu

Les diferències entre l’entorn rural i l’urbà constitueixen gairebé una tònica general arreu de la regió de l’Àfrica subsahariana. Les infraestructures a la major part de les ciutats han anat augmentant considerablement, mentre que al camp es mantenien més estancades. El procés d’urbanització del continent és gairebé tan vertiginós com el d’implantació de les TIC. Ara mateix, al voltant del 40% de la població africana viu a les ciutats, però la previsió augura que el 2035 un de cada dos habitants viurà en una ciutat i que arribarà gairebé el 60% (concretament, el 58%) el 2050. No cal anar tan lluny: el 2015 hi haurà tres ciutats africanes per damunt dels deu milions d’habitants, Lagos, el Caire i Kinshasa. Fa tres dècades a la primera vivien 3,5 milions de persones i a la tercera, 2,7.

A la major part de les ciutats africanes més importants un de cada dos habitants té accés a Internet (mentre que la mitjana del continent, com s’ha assenyalat, és del 19%). I són aquests nuclis els que contenen la major part dels joves amb estudis universitaris que se cenyeixen al perfil més comú dels internautes. Malgrat aquestes diferències, moltes de les iniciatives estan precisament encaminades a apropar l’accés a Internet als entorns rurals. Els mateixos activistes consideren que l’extensió al camp és un repte bàsic per a la democratització d’Internet. I en aquest desafiament, l’augment de la banda ampla mòbil és el principal aliat.

Moment d’un hackhaton celebrat a l’iHub de Nairobi per buscar solucions tecnològiques a crisis i desastres naturals.

Moment d’un hackhaton celebrat a l’iHub de Nairobi per buscar solucions tecnològiques a crisis i desastres naturals. Font: Erick (HASH) Hersman.

Apropiació de la tecnologia, reutilització, reciclatge i adaptació

Les possibilitats d’ús de les TIC a l’Àfrica s’han anat multiplicant de manera exponencial perquè en molt pocs casos els actors principals s’han conformat amb l’ús prescrit de les eines existents. L’adaptació a unes necessitats concretes s’ha convertit en la preocupació principal dels usuaris (almenys dels més implicats) ja sigui dissenyant i construint nous instruments, ja sigui modificant eines existents o, si més no, pensant en usos diferents per als quals van ser construïts. A l’extrem, apareixen (i es multipliquen) les iniciatives que intenten donar nova vida, a través d’un enginyós i creatiu reciclatge, als residus electrònics, mirant d’eludir un penós destí d’abocador de la societat de la informació.

Ciberactivisme i innovació tecnològica

En el procés d’expansió de l’ecosistema digital africà apareixen dos fenòmens que criden especialment l’atenció. D’una banda, el ciberactivisme que es vincula amb l’acció de la societat civil a la recerca d’un paper més protagonista en els processos socials i polítics a través de l’ús de les TIC. D’altra banda, la innovació tecnològica, que té la seva màxima expressió en el sorgiment dels tech labs o tech hubs. Espais de coworking, vivers d’empreses, el brou de cultiu òptim per a l’emprenedoria social tecnològica, per a la maduració d’unes start-up amb sensibilitat social. Les trajectòries d’ambdós fenòmens es creuen, es relacionen i s’alimenten entre si amb un esperit de treball col·laboratiu i complementarietat.

Relacions transnacionals

Segurament, la mida reduïda de les comunitats locals ha fet més senzill que els usuaris es coneguin personalment entre ells i estableixin relacions interpersonals. Quan les comunitats han crescut, aquests lligams han permès que els llaços es fessin més ferms. En la situació actual, el coneixement ha donat lloc a iniciatives conjuntes. Els usuaris són conscients que altres actors de l’ecosistema (com les empreses transnacionals) van més enllà de les fronteres i que alguns dels reptes als quals s’enfronten impliquen més d’un país, així que la reacció més natural és unir-se en un espai virtual sense fronteres per plantar cara a aquests desafiaments.

L’espiral transformadora

L’evolució de l’ecosistema digital africà és recent, cosa que permet veure com s’ha anat desplegant la seva activitat. La reacció davant de crisis polítiques ha estat un desencadenant habitual, que ha donat pas a la voluntat de la participació social. Aquest esperit ha conduït a un intent de solidaritat directa que s’ha ampliat a un activisme cívic. L’últim pas, el més recent, l’últim territori colonitzat pels cibermilitants, és l’activisme mediambiental.

Usuaris d’un cibercafè a Kampala (Uganda).

Usuaris d’un cibercafè a Kampala (Uganda). Font: Arne Hoel/World Bank.

Un negoci per a bé i per a mal

És indubtable que el sector tecnològic és important en l’economia mundial i que l’Àfrica representa un espai en plena expansió. D’una banda, suposa un mercat en el qual les empreses transnacionals s’afanyen per prendre posicions (ja siguin operadors telefònics, proveïdors d’Internet o constructors de dispositius). No obstant això, la presència d’empreses com Samsung, Microsoft o Google no només respon a la voluntat de vendre els seus mòbils, distribuir el seu programari o que s’utilitzin els seus «serveis». Creen laboratoris de desenvolupament o busquen acostar-se als tech hub com a llocs d’innovació, per la qual cosa és evident que miren d’aprofitar un potencial creatiu dels usuaris africans que s’ha fet palès en molt poc temps. Això sense comptar l’impacte creixent d’Internet en els negocis i en els PIB africans, directament o indirectament. Curiosament, cap de les economies que treuen més rendiment l’entorn virtual no es troba entre les considerades potències econòmiques, que fins ara només eren aquelles que comptaven amb recursos naturals per explotar.

Reptes i perills de futur

En aquests primers passos de la implantació de les TIC a l’Àfrica els ciutadans han passat al davant als governs. Les comunitats d’activistes i d’innovadors s’han mostrat molt més àgils, més flexibles i més creatives que els poders. No obstant això, el repte bàsic de cara al futur és generalitzar l’accés a Internet, però no és només una qüestió d’infraestructures o de materials, sinó que cal continuar treballant en l’educació en competències digitals i a omplir de contingut una xarxa en què els africans es sentin com a casa. Igualment, la situació actual comporta un risc, el de la creació d’una elit tecnològica, una avantguarda que s’aprofiti d’un major accés als recursos per acumular poder. Fins ara, els impulsors de les iniciatives més importants no han mostrat una inclinació als privilegis, sinó, al contrari, una tendència a treballar per la democratització i la transformació social. Més enllà del risc potencial, les úniques experiències reals mostren aquest camí.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

L’Àfrica digital, un ecosistema en desenvolupament