Premi Internacional a la Innovació Cultural

La revolució 4.0 i les seves melodies

Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.

VEB Robotron Elektronik Dresden, 1974 | Bundesarchiv

VEB Robotron Elektronik Dresden, 1974 | Bundesarchiv | CC-BY-SA-3.0

El concepte «Indústria 4.0», també conegut com a revolució industrial 4.0, indústria intel·ligent o ciberindústria del futur, fa referència a una nova manera d’organitzar els mitjans de producció caracteritzada per una fusió de tecnologies que està difuminant les línies entre l’esfera física, digital i biològica. Suposa la posada en funcionament d’un gran nombre de fàbriques intel·ligents que obren la via a una nova revolució industrial. I com en les anteriors revolucions industrials, coexisteixen dos discursos: el del creixement econòmic i el de la promesa d’un món millor que posa la comunitat al centre.

En el territori del que és mític/quasi-fake/fake corre una versió sobre com es va gestar «el 4.0». Situem-nos en el 2011. Una comissió de la Forschungsunion Wirtschaft-Wissenschaft alemanya va presentar un programa de recerca i innovació a la cancellera Merkel amb el títol «Revolució industrial 4.0». Era un pla d’acció molt assenyat. Es postulava com la resposta al domini evident dels nous fluxos d’innovació, creativitat i producció per part d’actors que no eren precisament els pesos pesants de la indústria alemanya, sinó els nous colossos digitals, sobretot americans. El pla era una reivindicació de la producció física, la producció de coses, un terreny on Alemanya era forta. Des d’aquesta fortalesa calia aprofitar el fet digital per situar-se amb avantatge en el camp de batalla que els de la visió «start-upista», Silicon Valley, havien començat a jugar. I a dominar.

Què hi havia de nou en tot això?

La relació entre la informació, la comunicació i la producció és antiga. La logística, per exemple, depèn molt críticament de disposar a temps d’informació veraç sobre les necessitats d’abastament, les capacitats de producció i de la seva sincronització. La fabricació pròpiament dita –des de Taylor– requereix molta informació. Des dels dissenys inicials als plànols, a les butlletes d’estat de material en magatzems, fins al ritme de producció d’una cadena de muntatge i fins al rendiment individual dels qui formen part d’aquesta cadena és informació. Els robots, aquesta materialització de la informació per actuar amb certa intel·ligència, feia desenes d’anys que eren a la planta. Internet els va connectar amb bases de dades, magatzems, dissenys de peces i persones per accelerar tota la producció, proveïment i distribució fins a velocitats que ens semblen normals, a costa d’una complexitat tècnica i computacional fins fa poc insospitada. Que un paquet d’Amazon Prime ens arribi a casa en menys d’una hora ens sembla natural, però no era gens normal fa ben poc.

The Fourth Industrial Revolution | World Economic Forum
The Fourth Industrial Revolution | World Economic Forum

Per tant, què té de nou el 4.0? Rebem Klaus Schwab. Schwab és tan alemany com Merkel però, a més, és l’ideador, organitzador i promotor d’un conegut club d’amics: el Fòrum Econòmic Mundial, també conegut com a Fòrum de Davos. I els llança la idea de la Revolució 4.0. Tal com diu ell:

Estem a la vora d’una revolució tecnològica que alterarà fonamentalment la manera en què vivim, treballem i ens relacionem els uns amb els altres. En la seva escala, abast i complexitat, la transformació serà diferent de tot el que la humanitat ha experimentat abans. Encara no sabem com es desenvoluparà, però una cosa és clara: la resposta ha de ser integral i exhaustiva, i ha d’involucrar tots els actors de la política global, des dels sectors públic i privat fins a l’acadèmia i la societat civil.

La primera revolució industrial va utilitzar l’energia de l’aigua i el vapor per mecanitzar la producció. La segona va fer servir energia elèctrica per crear producció en massa. La tercera va utilitzar electrònica i tecnologia de la informació per automatitzar la producció. Ara, la quarta revolució industrial es basa en la tercera, la revolució digital que s’està produint des de mitjan segle passat. Es caracteritza per una fusió de tecnologies que està difuminant les línies entre les esferes física, digital i biològica.

És una argumentació, un estil i una retòrica que ja coneixem d’altres «puntzeros». Podem rastrejar aquest aire de família, per exemple, en els anuncis de l’obertura d’Internet a l’ús comercial i, després, en l’arribada del 2.0. Per exemple, en temps de Tim O’Reilly, es deia sobre «el 2.0» el següent:

La Web 2.0 es refereix als llocs web World Wide Web que emfatitzen el contingut generat per l’usuari, la usabilitat (facilitat d’ús, fins i tot per no experts) i la interoperabilitat (això vol dir que un lloc web pot funcionar bé amb altres productes, sistemes i dispositius) per als usuaris finals…

Tècnicament la part més propera «al 4.0» en el cas del 2.0 és la interoperabilitat. Un sistema que no s’ha dissenyat tenint un segon o tercer sistema en compte –ubicats en qualsevol altra part del món– pot actuar-hi o interactuar-hi, interoperar-hi. Això recorda la connexió de sistemes variats del 4.0: cadenes logístiques, sistemes de transport, sistemes de decisió, etc.

El que és una mica diferent del 4.0 és això que Schwab porta fins a la seva conseqüència lògica: la identificació de la informació amb el seu correlat bio i material. Si disposes d’un plànol a Barcelona, algú se’l pot descarregar i fabricar a la Xina. Ara és una cosa més que habitual. Si, abans, sobre aquesta complexitat situàvem persones que pilotessin aquests processos, ara Schwab and Friends suposen que hi haurà tecnologia d’intel·ligència artificial al seu lloc. És a dir, en el 4.0 el que s’està connectant ja no són només materials i dipòsits de contingut i informació controlats per processos programats i repetitius, sinó també certs tipus d’agents intel·ligents que poden prendre decisions inserits en un punt determinat de cadena logística, de producció i de distribució. Amb una volta de rosca més i connectant i estirant molt el que és realitzable amb el que és biològic «quatrepuntzero», Schwab ve a dir que si tens la descripció del seu ADN, tens el programa per «fabricar» éssers vius i inserir-los en aquest univers d’agents intel·ligents 4.0.

El que ressona en totes aquestes declaracions és la melodia de l’eficiència i el creixement econòmic:

En el futur, la innovació tecnològica també conduirà a un miracle de l’oferta, amb guanys a llarg termini en eficiència i productivitat. Els costos de transport i comunicació cauran, la logística i les cadenes de subministrament mundials seran més efectives, i el cost del comerç disminuirà, fet que obrirà nous mercats i impulsarà el creixement econòmic.

Schwab dixit. Aquesta melodia ja la coneixem. De tant en tant s’amaneix amb una referència al creixement exponencial de les capacitats i els resultats.

Així, doncs l’horitzó que dibuixa el 4.0 és homogeni i continu amb els altres puntzeros: una política de domini econòmic basada en la utilització avantatjada d’una altra nova tecnologia i les seves combinacions amb altres de ja existents, totes basades en la informació.

El 2.0 ens va seduir amb les promeses de la col·laboració, de la contribució a la conversa, a la construcció de comunitat. No obstant això, ens ha portat també fins a les realitats actuals del capitalisme extractiu de dades. Davant el 4.0 pot ser que sigui un exercici necessari i urgent especular sobre les seves derives futures. Aquesta complexa interconnexió del que és físic i el que és material, el que és digital i el que és viu, el que és repetitiu i el que és intel·ligent està animada pels mateixos valors i la mateixa lògica que ha pilotat els puntzeros anteriors. Fins i tot el mateix Schwab alerta dels canvis «disruptius» (un adjectiu que no pot faltar en cap relat protecnològic) en múltiples esferes de vida: medi ambient, vida diària, formes de treball (o la seva desaparició), etc.

Design For City Making | Elisava

Design For City Making | Elisava | Drets desconeguts

Davant el quatrepuntzero hegemònic apareixen una política i un discurs alternatius que també recorren a la fabricació. Argumenta que si podem distribuir la capacitat de fabricació en petites instal·lacions que siguin properes o bé als consumidors o bé als productors o a tots dos, potser podrem crear altres models econòmics alternatius. O cercar noves sostenibilitats des de la fabricació. O bé organitzar les ciutats de manera diferent, apunten uns tercers.

Certament, si distribuïm a la ciutat aquests recursos de manera accessible a la població, seria possible, en teoria, crear noves cadenes logístiques i de producció urbana on els usuaris siguin també productors (aquí tornen a la càrrega dels «prosumidors» de vells temps 2.0). Podrien fabricar els seus propis productes, ja siguin biològics o d’altres materials, menjar o vestit. Hi ha aquí una barreja que ja coneixem: la confiança en una nova tecnologia vista des del prisma d’un nou comunitarisme articulat una altra vegada, al voltant de les mateixes tecnologies de producció que han creat i fan servir els gegants econòmics. És a dir, hi ha propostes per utilitzar sota un altre concepte de benefici diferent del capitalista les tecnologies quatrepuntzero dominades pels grans actors del que és digital. Hi caben aquí des dels fablabs fins a altres espais de fabricació.

Potser caldria investigar com evitar de nou les conseqüències que ja coneixem per la nostra experiència dels puntzeros anteriors. En el projecte «Design for City Making», per exemple, estem explorant com crear un procomú de producció i distribució a partir de recursos de tecnologia de fabricació digital. La intersecció entre artesans, artesans digitals, «makers» a l’ús, «bricoleurs», «manetes» i una versió oberta i de petita escala però molt replicable de tecnologies de producció digital, encoratja una mirada comunitària amb uns valors diferents dels del 4.0 de la versió Schwab. És un territori ambigu on podem anticipar les dificultats de construir el digital-comú que ja experimentem en els temps del 2.0, quan tots havíem de construir un comú de continguts i coneixements i vam acabar més aviat com a productors no remunerats per a tercers. Pilotar tot això no és gens fàcil. Podrem sostreure’ns a una altra nova innocència?

A Merkel li va agradar molt el pla d’acció que li va presentar la Forschungsunion Wirtschaft-Wissenschaft, però va suggerir un canvi, poca cosa: en comptes de dir-se «Revolució industrial 4.0», el pla de la Forschungsunion Wirtschaft-Wissenschaft s’havia de dir purament i simplement «Indústria 4.0». Un canvi sense importància, un petit caprici del poder, gairebé res.


Brynjolfsson i A. McAfee (2014). The Second Machine Age: Work, Progress, and Prosperity in a Time of Brilliant Technologies. Nova York: W. W. Norton & Company

Martínez, A. Mestres, i M. Hinojos (eds.) (2017). Deconstruyendo el Manifiesto Maker. Barcelona: Trànsit Projectes–MakerConvent, pp. 18-33.

Schwab (2017). The Fourth Industrial Revolution. Nova York: Crown Publishing Group.

Schwab (2016). The Fourth Industrial Revolution What it Means and How to Respond. Accedit el 25 de maig de 2018.

Tiqqun. La hipótesis cibernética. Accedit el 22 de març de 2018.

Vegeu comentaris1

  • Celia | 17 juliol 2018

Deixa un comentari

La revolució 4.0 i les seves melodies