La inclusió de la diversitat en el llegat cultural

Hi ha espai a les institucions culturals per redefinir el nostre llegat des d’una perspectiva multicultural?

animals

Animals procedents d’Àfrica, Museu Nacional d’Història Natural, EUA 1959. Smithsonian Institution Archives.

«El terme memòria col·lectiva el formen dues paraules amb una relació problemàtica: la memòria és mal·leable i la col·lectivitat no és necessàriament inclusiva». Aquestes paraules del Dr. Kees Vuyk, professor associat de polítiques culturals a la Universitat d’Utrecht, ens posen en context per intuir alguns dels reptes que les institucions encarregades de definir el nostre llegat cultural tenen si volen ser fidels a una societat amb una identitat cada cop més complexa i canviant. El segle XXI és un temps de refundació identitària i les institucions culturals hi tenen un paper molt important. Com els museus i centres culturals poden fer programes innovadors que ajudin a representar la nostra identitat canviant?

Identitat global

El nou orientalisme que es forja a Europa fruit de l’assimilació de primeres, segones i fins i tot terceres generacions de ciutadans europeus d’origen asiàtic o africà suposa el repte identitari de la nostra societat globalitzada. Hi ha espai a les institucions culturals per redefinir el nostre llegat des d’una perspectiva multicultural?

Un exemple recent i innovador del paper actiu que les institucions tenen en aquest procés el trobem a Berlín, amb el projecte Multaka. Amb aquesta interessant iniciativa, refugiats de Síria i de l’Iraq reben formació per fer de guies en museus de la capital alemanya. L’objectiu és que puguin oferir visites guiades de franc a altres refugiats en el seu propi idioma. Amb aquest programa, el projecte Multaka facilita l’intercanvi d’experiències històriques i culturals diverses entre Alemanya i aquests dos països. El llegat cultural serveix per plantejar debats actuals sobre la identitat i establir connexions entre el passat i el present. Les institucions són un enllaç entre els països d’origen dels refugiats i el seu nou país d’acollida, amb la idea de crear un context de referència per a les seves noves vides a Alemanya.

Com es reconstrueix la identitat a través del llegat cultural és un debat també d’actualitat a Amsterdam. Aquesta ciutat té en el seu registre actualment ciutadans de 180 nacionalitats diferents, fruit de la combinació de ser un país amb un passat colonial, amb una economia potent, que es converteix en punt d’atracció dels actuals fluxos migratoris, i també com a conseqüència d’una política econòmica que aposta per fer de la ciutat un hub global on s’instal·len cada cop més multinacionals. Judikje Kiers, directora de l’Amsterdam Museum, ens parla del debat intern del museu per reflectir aquesta diversitat real de la ciutat també en la seva organització. La institució es planteja renovar els membres del seu consell d’administració –format en la seva majoria per homes blancs d’edat madura– per ser més fidels a la realitat identitària de la ciutat. Kiers no amaga la dificultat i les reticències que aquest procés implica, però, sens dubte, és una aposta valenta i conseqüent que persegueix l’actualització del discurs del museu de la ciutat basat en una política innovadora d’integració real de la identitat urbana de l’Amsterdam actual.

a

© Milena Schloesser. Font: Freunde Museum Islamische Kunst

Inclusió a través de la co-creació i la innovació social

«La co-creació és necessària per a la inclusió real». L’enfocament de Kiers i el seu equip es basa en la inclusió a través de processos de treball oberts que integren dinàmiques i eines del service design thinking per a la co-creació de continguts expositius i de programes públics. A través de la seva nova línia programàtica, Ontmoet Amsterdam (Coneix Amsterdam), el museu presenta el relat de la ciutat contemporània oferint-se com a plataforma participativa a fi que els ciutadans s’integrin en l’elaboració dels continguts. La primera exposició d’aquesta línia, Transmision, presenta la comunitat transgènere de la ciutat. Membres d’aquesta comunitat han participat activament en la definició de la forma i el to de l’exposició i els programes públics comparteixen coneixements i punts de vista sobre aspectes com la tolerància i la identitat sexual. Més enllà de l’èxit del projecte, i fruit del treball compartit i del debat creat a partir de l’experiència, el museu de la ciutat d’Amsterdam ha fet un canvi petit, però significatiu: els banys al museu són ara de gènere neutre. És un gest d’inclusió en el temps que planteja als visitants la pregunta de per què aquest fet és necessari.

En un context molt diferent, parlem ara d’un altre exemple de co-creació. Our Lord in the Attic és un museu molt peculiar. A l’última planta d’un edifici dels canals d’Amsterdam trobem una església catòlica del segle XVII. És la darrera que queda d’una cinquantena que hi havia en una ciutat eminentment protestant. Ara està reconvertida en un museu que ens recorda un moment en què la ciutat vivia una època de tolerància i respecte a la diversitat religiosa. Per les seves característiques físiques, el seu accés és només restringit a persones amb mobilitat adequada al repte de pujar per un seguit d’escales estretes i impossibles. El repte era clar: com fer aquest museu accessible a tothom? A través de workshops i treball de recerca, es va elaborar una modalitat de visita interactiva visual per possibilitar també al públic amb mobilitat reduïda la participació d’una experiència compartida amb algú que està visitant l’espai simultàniament. Mitjançant dispositius mòbils, els visitants mostren el museu-església a les persones situades a l’espai de documentació, que, al seu torn, faciliten informació sobre el contingut de l’espai a l’usuari que l’està veient in situ. El procés de disseny d’aquesta experiència va comptar amb un equip de treball format per joves dissenyadors i per gent gran (la persona més gran de l’equip era una dona de 97 anys) que treballaven conjuntament en la co-creació de la visita. El procés va tenir una fase de recerca, una iteració de proves de prototipatge de la interfície dels dispositius fins a trobar la solució òptima. El diàleg i la transmissió de coneixement es van focalitzar no només en les necessitats d’aquests visitants, sinó també en el valor real que podien aportar a l’experiència. Aquest és un exemple del rol que la interacció i el service design poden tenir en la innovació en el sector públic.

aa

Marleen Stikker, directora de la Waag Society a les jornades Identity Matters, 2016. CC-BY-NC-SA Waag Society.

Com les institucions culturals redefineixen la seva pròpia identitat

Un altre partidari de posar les persones al centre dels projectes culturals a partir de la utilització de tècniques de design thinking és el consultor Abhay Adhikari. Adhikari treballa globalment amb institucions públiques i privades per desenvolupar projectes d’innovació amb una atenció especial al potencial de les xarxes socials. «En el caòtic paisatge digital de les xarxes socials, el sector cultural té l’oportunitat de tenir-hi un paper molt important, especialment per crear ecosistemes de creació de valor que ofereixen a les persones l’oportunitat de discutir, debatre i aportar un punt de vista crític sobre els temes que afecten la nostra vida quotidiana».

El seu treball es basa en l’aprofitament del potencial de les xarxes socials no només com a eina de màrqueting, sinó també per crear el que ell anomena «positive social». Les organitzacions culturals necessiten crear identitats digitals per compartir coneixement i també per comunicar la seva passió i el seu compromís envers la cultura. Segons Adhikari, a través d’aquesta identitat digital, les institucions poden desenvolupar una responsabilitat compartida amb els ciutadans per crear un vincle sostenible i rellevant que es tradueixi en una major implicació de l’audiència.

Adhikari ha desenvolupat un programa d’un any de treball amb vuit museus d’Estocolm ([nordiskamusset.se], teniskamusset.se, naturhistoriska riksmusset [nrm.se], entre d’altres), per respondre a la pregunta de quina hauria de ser la identitat digital d’una organització que treballa en el llegat cultural. A través del prototipatge de campanyes de xarxes socials treballant amb equips transversals a les institucions sueques, el programa va impulsar models participatius per crear un impacte social positiu en audiències nacionals, aconseguint notorietat en temes com el canvi climàtic o la igualtat de gènere.

Al nostre món, la identitat és un concepte cada cop més ple de matisos. Un concepte difós que té a veure amb els orígens personals, però també amb les experiències viscudes o amb la pertinença generacional. La inclusió de la diversitat identitària és clau per a la gestió del llegat cultural que sigui fidel i receptiva a la societat que vol representar.


Els exemples exposats són extrets de les jornades Identity Matters, conferència final del projecte RICHES, celebrada els dies 14 i 15 d’abril, a Amsterdam, i on es van presentar els principals resultats d’un treball que explora visions col·laboratives i innovadores del llegat cultural. Les jornades han estat organitzades per la Waag Society, Institut for art, science and technology.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

La inclusió de la diversitat en el llegat cultural