La cultura maker a Xina (II): Shanzhai, innovació emergent en un ecosistema de manufactura obert

La Xina ofereix un model alternatiu per portar la cultura Maker del camp de l’oci al del mercat. Shanzhai, un think tank sobre sistemes d’innovació oberts.

Muntatge de TV-B-Gone SHP Gen5. Shanghai, 2011.

Muntatge de TV-B-Gone SHP Gen5. Shanghai, 2011. Font: Flickr.

La Xina ofereix un model alternatiu per portar la cultura Maker del camp de l’oci al del mercat. Aquest es desenvolupa en la trobada amb un altre procés d’innovació obert sorgit en l’ecosistema de manufactura electrònica que s’ha generat a la Xina. David Li i els seus col·laboradors a Hacker Matter, un think tank sobre sistemes d’innovació oberts a la Xina, anomenen aquest sistema Shanzhai.

Formant part del sistema de producció desplaçat al que s’anomena el món en vies de desenvolupament, la Xina aglutina un gran teixit fabril destinat a la manufactura de components electrònics, situat sobretot a la regió de Guangdong, al delta del Riu de la Perla. Aquest ecosistema àgil i low-cost ha mantingut la seva competitivitat gràcies a l’elaboració de còpies, remakes i sistemes per compartir els seus dissenys.

Shanzhai significa «poble de muntanya», i s’utilitzava per fer referència als bandits, oponents d’un govern corrupte, que s’amagaven a les zones rurals. Aquest terme ha passat a denominar les còpies o falsificacions de baix preu i qualitat fabricades a la Xina. El rebuig de l’individualisme que caracteritza la tradició cultural d’aquest país porta a una escassa consideració o comprensió per les lleis de propietat intel·lectual, la qual cosa ha afavorit que durant anys aquests fabricants «bandits» hagin aplicat enginyeria inversa als dispositius inventats per grans companyies com Apple o Sony per adaptar-los a la demanda de productes de baix cost. Aquests productes, majoritàriament telèfons mòbils, es poden trobar en els cybermarts, grans magatzems que aglutinen tota mena de components i gadgets electrònics, sota marques dubtoses com Svumsung, Blockberry, Nakia o Anically, al costat d’altres propostes de gust dubtós, com telèfons en forma de paquets de cigarrets, personatges d’anime o altres estris. Però, a més, aquests productes són àmpliament distribuïts en països de l’Àsia, l’Àfrica, l’Orient Mitjà i l’Amèrica del Sud; aconsegueixen una producció de dos-cents milions de telèfons l’any i són els responsables d’un quart del mercat global. Aquestes imitacions no només han anat guanyant en qualitat, sinó que la modificació d’aquestes tecnologies per adaptar-les a petits nínxols de mercat, al marge de les grans companyies, ha portat a l’emergència d’innovacions, que posteriorment han estat aplicades per grans marques. És el cas de la SIM dual, que permet a un telèfon operar amb dues targetes alhora, que es va desenvolupar perquè gent que commuta sovint entre països es pogués estalviar les despeses de roaming, una aplicació que després va ser implementada en els models de Blackberry.

Aquest vídeo introdueix la segona part d’una sèrie de tallers organitzats per Hacker Matter a Shanghai Maker Carnivale 2013.

El remake no és l’única forma d’innovació del Shanzhai, aquest ecosistema de petites empreses dedicades a la manufactura electrònica. Ha mantingut la competitivitat i el baix cost mitjançant la creació de sistemes que permeten compartir els seus dissenys, cosa que no només abarateix el procés de producció, sinó que accelera el procés de creació de nous productes, i això afavoreix una innovació bottom-up. Per exemple, la companyia taiwanesa World Peace Industrial (WPI), una empresa de components electrònics localitzada a Shenzhen, desenvolupa plaques de circuits de referència denominades gongban (base pública); aquestes proveeixen funcions bàsiques des de connexió bluetooth fins a sensors per mesurar els moviments dels seus usuaris, les seves pulsacions o altres estadístiques vitals. Aquests gongban poden ser utilitzats per infinitat de companyies, que els poden incorporar en els seus productes directament o construir a partir d’ells, modificant-los. Aquesta companyia produeix uns 130 circuits l’any, que poden ser utilitzats per a la fabricació de smartphones, tauletes, els ara de moda rellotges intel·ligents, edificis intel·ligents i controls industrials, i guanya diners comercialitzant els components. Aquesta manera de fer tipus Maker, sotmesa a la subsistència i la necessitat, ha generat una xarxa de manufactura àgil i accessible, capaç de produir a petita escala i amb baixos pressupostos a un ritme ràpid, dotant els makers/emprenedors d’una infraestructura que permet convertir els seus projectes en productes.

Així ho va veure Pan Hao, el jove emprenedor que el 2008 va fundar els Seeed Studios. Una empresa de hardware obert sorgida de la intersecció de la manufactura industrial i la cultura del Hackerspace. Aquesta empresa ofereix als Makers l’oportunitat de produir i comercialitzar les seves idees, assistint a la realització de prototips ràpids i la producció de petites remeses. Seeed aprofita l’experiència i els recursos generats per l’ecosistema manufacturer per oferir tots els serveis necessaris per comercialitzar un producte a partir d’un pressupost limitat, des de components de hardware obert fins a serveis de crowd funding. Un sistema de producció oberta, a partir d’un lloc web, en el qual participen més de setanta mil persones, on qualsevol pot penjar les seves propostes i on les idees que tenen més suport de la comunitat són produïdes.

Aquesta empresa, que es va iniciar amb dos treballadors, ara compta amb més de cent assalariats i porta uns cinc-cents projectes al mercat cada any, que van des de connexions wifi a través de bluetooth fins a escàners làser, amb uns beneficis que sobrepassen els deu milions de dòlars anuals. Havent fet possible que qualsevol pugui portar un producte al mercat, s’ha convertit en el més important proveïdor del món de tecnologia manufacturada a petita escala. Sota el lema «Innova amb la Xina», aquesta empresa també compta amb el seu Hackerspace, Caihuo, tots dos situats a Shenzhen, la Silicon Valley del hardware. Shenzhen és el cor del teixit fabril de Guangdong, ja que aglutina un terç de les empreses manufactureres d’aquesta zona. Aquesta ciutat va ser la primera zona econòmica especial (SEZ), una excepció al proteccionisme xinès, que li permet rebre inversions estrangeres, cosa que l’ha portat a ser la ciutat de més gran i més ràpid creixement del món, i per això ha assolit una població de deu milions de persones. Aquest nucli industrial, ara seu de la Maker Faire, acull diversos Hackerspaces i altres empreses d’innovació similars a Seeed, entre elles, HAXLR8R (pronunciat hackelerator), una companyia fundada el 2011 que ofereix suport i finançament a startups xineses i estrangeres. Les empreses, en entrar en aquesta organització, reben un incentiu de 25.000 dòlars i assessoria professional, abans de ser convidades a Shenzhen a desenvolupar els seus productes.

Aquesta capacitat per atreure talent estranger i generar noves empreses ha captat l’atenció del govern xinès cap a la cultura dels Hackerspaces. La Maker Cultura i el Fet a la Xina han estat dos dels temes abordats enguany a Lianghui, seu de les reunions anuals del Congrés Popular Nacional (NPC) i la Conferència Consultiva Política Popular (CPPCC), trobades on es defineix l’agenda econòmica del país.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

La cultura maker a Xina (II): Shanzhai, innovació emergent en un ecosistema de manufactura obert