Internet, internet!

La computadora CSIR Mk 1 va dur a terme el primer programa de test el 1949 | Archives, CSIRO | CC BY 3.0

Cada nova edició del Premi Internacional a la Innovació Cultural proposa un tema diferent. A la primera convocatòria el tema va ser «Públic/s», i es va confirmar que al segle XXI el concepte, les maneres i les eines disponibles per accedir a continguts culturals estan canviant radicalment, malgrat que hi ha certes formes tradicionals de prescripció que es mantenen intactes. La segona convocatòria es va dedicar al «Canvi climàtic», i va formar part d’un extens programa del CCCB (2016-2018) dedicat a tot el que la cultura pot aportar per atenuar les conseqüències de la greu crisi ecològica que patim. Per a la tercera edició del premi, el tema escollit és «Internet».

El 2019 farà cinquanta anys des que, l’any 1969, es va posar en marxa Arpanet, la xarxa considerada l’origen d’Internet. I també se celebraran els trenta anys de la WWW, coincidint amb un moment en què els seus mateixos creadors admeten les amenaces que planen sobre aquest conjunt de tecnologies interconnectades: d’una banda, han permès progressos evidents en l’accés a la informació, la creativitat i l’educació; de l’altra, poden convertir-se en un instrument poderós per a l’opressió, la censura i el control massiu dels ciutadans.

Oh Internet, Internet!

Internet és un mirall de la nostra evolució (o involució) com a espècie. Un conjunt de tecnologies disruptives que han canviat i continuaran canviant la nostra manera de construir mons.

La xarxa s’ha desplegat com un organisme gegantí, barroc i laberíntic, amb fases de creixement regides per lleis exponencials sota els designis d’enigmàtics algoritmes. Ha tingut períodes d’expansió i també col·lapses i, com en altres processos d’evolució tecnològica, s’hi han produït extincions massives i nous renaixements. Certes espècies originals han desaparegut, però cada dia n’hi ha de noves que s’incorporen a aquest univers en expansió contínua.

Han passat moltes coses al llarg d’aquests darrers anys, des de la introducció d’Internet en tots els àmbits de l’esfera social: del militar al científic, de l’acadèmic al domèstic. Actualment, quasi la meitat de la població mundial ja està en línia. Internet és el reflex de la societat en què vivim: totes les nostres diferències, problemàtiques i incerteses s’accentuen i es multipliquen a la xarxa. Hi ha qüestions rellevants, com la igualtat, la diversitat, la llibertat, l’alfabetització i la neutralitat, que també dibuixen el debat de fons sobre Internet.

L’any 2009 Tim Berners-Lee, inventor de la WWW, va fundar la WWW Foundation amb els objectius de crear una xarxa oberta entesa com a bé públic i com a dret bàsic, i de col·laborar en la lluita per la igualtat digital. D’aleshores ençà no ha deixat de vigilar i denunciar les conseqüències del mal ús del seu invent. I de veus crítiques en relació amb això, ja n’hi ha unes quantes: la matemàtica Cathy O’Neil va publicar, l’any 2016, Weapons of Math Destruction, un assaig sobre les implicacions de l’ús indiscriminat d’algoritmes en la presa de decisions, i el 2018 Virginia Eubanks, professora de Ciències Polítiques a la Universitat d’Albany (Nova York), ha publicat Automating Inequality: How High-Tech Tools Profile, Police, and Punish the Poor, en el qual precisament denuncia que l’ús d’algoritmes aplicats conjuntament amb estadístiques demogràfiques, en comptes d’ajudar a crear un sistema equitatiu, continua propagant una visió de la societat parcial i plena de prejudicis.

En aquesta línia d’investigacions, aquest any la Fundació Mozilla ha donat a conèixer l’«Informe sobre l’estat de salut d’Internet», que, mitjançant l’anàlisi de diferents aspectes de la xarxa (alfabetització digital, obertura, descentralització, inclusió, privacitat i seguretat), posa l’èmfasi en els factors de desigualtat i de risc, d’entre els quals cal destacar els punts següents:

• Malgrat que quasi el 50% de la població mundial està en línia, la connexió a Internet no és igualitària; mentre que a Europa el 80% de la població té accés a la xarxa, a l’Àfrica el percentatge davalla fins al 20%.
• Tot i que es consideri que tenir accés a Internet és un dret fonamental per al desenvolupament econòmic, els índexs de connectivitat global amb prou feines han augmentat un 5% al llarg dels últims anys.
• La bretxa digital és un reflex de la desigualtat social, i això es fa palès en el fet que als països on les dones tenen menys accés a l’educació i als drets laborals i econòmics, també tenen menys accés a Internet.
• Tenir accés a Internet no garanteix tenir més llibertat informativa, com bé prova el fet que dues terceres parts dels usuaris d’Internet d’arreu del món viuen en països en què la censura és habitual.
• Avui dia, Internet està controlat per multinacionals que monopolitzen la xarxa i la informació que hi circula, cosa que posa en entredit la descentralització i la neutralitat que suposem que té.
• Les empreses tecnològiques estan constituïdes, majoritàriament, per perfils de baixa diversitat: de manera principal, per homes blancs. Això provoca que el programari i els algoritmes que desenvolupen siguin un reflex dels seus creadors, i que es deixin al marge les necessitats d’altres usuaris i de comunitats amb menys representació.
• Una quarta part de les persones que estan en línia tenen entre quinze i vint-i-quatre anys, i a Europa el 96% dels joves està connectat, però aquest percentatge és independent de la capacitació dels usuaris o de l’alfabetització digital que tenen, la qual cosa afecta directament el nivell d’eficiència amb què fan servir la xarxa.
• Hi ha estudis recents que proven que tenir accés a la xarxa i utilitzar aplicacions no sempre produeix emocions positives, i algunes investigacions han arribat a analitzar l’impacte negatiu i la infelicitat que produeixen certes aplicacions per a telèfons mòbils.

El futur (és) d’Internet

La Internet de les coses (IoT), el Big Data, els progressos de la realitat virtual, la irrupció de la computació quàntica, el paper dels algoritmes o el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) són decisius per entreveure el futur d’Internet. És estèril negar una tecnologia que ja forma part de la nostra vida quotidiana, però és imprescindible debatre àmpliament sobre la manera de fer-la servir en l’actualitat, i sobre com volem que sigui en el futur.

Pensem, per exemple, en els electrodomèstics connectats a Internet. A principi d’any la periodista Kashmir Hill va publicar a Gizmodo els resultats de l’experiment domèstic que havia fet: s’havia instal·lat tots els aparells possibles amb IoT. Des d’un matalàs que li analitzava el son fins a un vibrador, passant per un raspall de dents. Mentrestant, Surya Mattu, el seu col·lega informàtic, monitoritzava el trànsit de dades que generaven tots aquests objectes a través del router: cada electrodomèstic emetia informes de les activitats que duia a terme, dades i més dades, gravacions de vídeo, registres d’ús, horaris de les rutines domèstiques; i tot allò s’enviava amb diferents nivells de codificació a les empreses respectives.

Un altre exemple és The Little Book of Design Fiction for Internet of Things, una publicació de Paul Coulton, de la Càtedra de Disseny Especulatiu i Jocs de la Universitat de Lancaster, en col·laboració amb Rachel Cooper i Joseph Lindley. Es tracta d’una investigació duta a terme com a part de la seva col·laboració a PETRAS, un consorci format per nou universitats del Regne Unit amb l’objectiu d’explorar aspectes crítics relacionats amb la privacitat, l’ètica, la confiança, l’acceptabilitat i la seguretat de la IA i la IoT. En aquesta publicació, un dels objectius imaginaris que es proposen (amb humor i ironia) és una tetera capaç de detectar, entre altres coses, que tens un amic teu prop de casa i que potser convindria que el convidessis a berenar… La línia d’investigació de Coulton a través del disseny especulatiu l’ha menat a analitzar i proposar de manera crítica i imaginativa les possibilitats que ens brinda la tecnologia de la IoT. El seu departament, a més, ha participat a The Living Room of the Future, una instal·lació immersiva duta a terme en col·laboració amb la BBC-RD, la Universitat de Lancaster i la Universitat de Nottingham.

I què passa amb projectes com el de «Disobedient Wearables»? Partint de la idea dels wearables, com els rellotges o les polseres intel·ligents que ens capten els moviments i les rutines, especula amb la idea del Civic Armor, una samarreta capaç de detectar i registrar els impactes rebuts a les manifestacions durant les càrregues policials per servir de testimoni, elaborar cartografies i convertir-se en una eina per denunciar els abusos de poder.

Aquests són només uns quants exemples que demostren que, més enllà de les visions pessimistes o distòpiques, també hi ha la convicció que com més bé coneguem les potencialitats i els riscos d’Internet i les tecnologies que l’acceleren i l’escampen, més bé podrem utilitzar-les per crear un món més crític, creatiu i democràtic. La tasca no és senzilla. Exigeix investigació i innovació permanents. No hi ha cap ment individual capaç de comprendre totes les implicacions d’una tecnologia que és visible i invisible alhora. La feinada és ingent, i el món cultural hi té un paper rellevant.

En aquest sentit, la tercera convocatòria del Premi Internacional a la Innovació Cultural se suma a les múltiples iniciatives que, des de diferents disciplines, organitzacions i àmbits geogràfics, confien que una altra Internet és necessària i possible.