Internet a l’Amèrica Llatina

L’Amèrica Llatina representa el 10% dels usuaris d’Internet d’arreu del món. Per a què es fa servir Internet?

Estudiants amb netbooks del programa Conectar Igualdad, Argentina, 2012.

Estudiants amb netbooks del programa Conectar Igualdad, Argentina, 2012. Font: Flickr

Un panorama sobre l’estat d’implantació i ús d’Internet en una de les zones del món, l’Amèrica Llatina, que representa el 10% dels usuaris d’arreu del món. Presentem tres manifestacions que, per la seva innovació política, tècnica o ciutadana, ofereixen un bon panorama de la diversitat de formes en què es pensa i es fa servir Internet: la FLOK Society a l’Equador, la Rhizomatica a Mèxic i el cas de Cuba: l’altre Internet.

Un paradís per a les xarxes socials

A l’Amèrica Llatina representem el 10% dels usuaris d’Internet d’arreu del món. Per a què fem servir Internet? Tot indica que ens encanta la comunicació, ningú no passa tantes hores davant de les xarxes socials com nosaltres: deu hores de mitjana, que són cinc hores més que la resta del món. També representem el 20% dels usuaris mundials de Facebook i gairebé el 40% de WhatsApp. El nostre creixement en altres xarxes socials com Twitter, LinkedIn o YouTube ha estat exponencial en els darrers anys, i això es deu sobretot a tres factors:

  1. Les constants millores en infraestructura d’Internet.
  2. La gran penetració dels dispositius mòbils a la nostra regió.
  3. Una immensa població jove que està àvida de continguts socials.

La nostra regió és un paradís per a les xarxes socials —alguns diuen que el Brasil n’és la capital—, i és tan dinàmic que les empreses i els seus negocis han centrat la seva mirada en nosaltres amb una serietat ambiciosa.

Continuarem creixent?

Internet creix ràpidament a l’Amèrica Llatina, gairebé com mai. Segons la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), el percentatge de penetració d’Internet a la regió es va duplicar en els últims anys: de fet va passar del 20,7% el 2006 al 46,7% el 2013. La mala notícia és que només una tercera part d’aquest percentatge correspon a Internet de banda ampla. Tenim velocitats fins a 16 vegades menors que els països desenvolupats i, encara pitjor, en certs casos l’accés a la xarxa és fins a 20 vegades més car. Però hi ha forts indicis que la cobertura i la velocitat d’Internet a l’Amèrica Llatina continuaran augmentant:

  1. UNASUR (la Unió de Nacions Sud-americanes) està a punt de construir una infraestructura que anomena «anell digital»: una xarxa de fibra òptica de deu mil quilòmetres que millorarà substancialment les condicions d’accés i velocitat d’Internet a la regió sud d’Amèrica. Aquesta organització estima que l’obra quedarà enllestida per al 2020
  2.  El Brasil, la principal economia de la regió, té més de cent milions de persones connectades a Internet, més de la meitat de la seva població, amb la qual cosa se situa en el cinquè lloc del planeta després de països com la Xina i els Estats Units. El creixement del Brasil es deu a una interessant combinació de treball governamental i, sobretot, ciutadà. Al Brasil hi ha polítiques d’accés i ús d’Internet tan avançades com el seu exemplar marc civil, que promou el respecte dels drets civils a la xarxa, així com centenars de proveïdors independents d’accés a Internet que funcionen com a «petits productors» distribuïts arreu del país. Aquest és un cas digne de replicar a tota la regió.
  3. Al nord d’Amèrica, Mèxic i Costa Rica han avançat a través de marcs reguladors que intenten promoure la competència i augmentar la cobertura d’Internet. Mèxic, en particular, té el repte d’afeblir el monopoli de l’empresa Telmex, propietat del multimilionari Carlos Slim, que encareix l’accés a la xarxa alhora que ofereix baixa qualitat en els seus serveis a causa de la falta de competència. Això està canviant ràpidament a favor de més de cinquanta milions de persones.

Cal esmentar que la reforma de telecomunicacions mexicana té aspectes que fan minvar la neutralitat de la xarxa —uns principis bàsics d’Internet que estableixen un balanç competitiu entre els proveïdors de servei i els seus usuaris—. Sense tenir en compte temes preocupants per als drets digitals dels mexicans.

Tres maneres diferents de fer Internet

Tot seguit, vull presentar tres manifestacions que, per la seva innovació política, tècnica o ciutadana, ofereixen un bon panorama de la diversitat de formes en què pensem i fem servir Internet a l’Amèrica Llatina.

Equador: FLOK Society

Free/Libre Open Knowledge (FLOK) Society és un projecte equatorià de creació col·laborativa de polítiques públiques. Té com a objectiu desenvolupar una societat del coneixement lliure sustentada en la connectivitat d’Internet i les seves xarxes.

Està inspirat profundament per dues filosofies:

  1. La filosofia del software lliure,en la qual tot el coneixement ha de ser lliure, compartit i creat en comunitat, inspirada, al seu torn, per l’anomenada «ètica hacker», nascuda a l’inici de la computació (principis dels setanta), que parla del dret a accedir a tot el coneixement.
  2. La Pachamama, que parla de «principis de reciprocitat (randi-randi) i organització del treball comunitari (maki-maki)», que, al seu torn, conformen un procomú cultural de la regió andina.

Guiat per aquests principis, FLOK va arrencar el 2013 convocant desenes d’experts agrupats en temes estratègics per a l’Equador, tant polítics com advocats, acadèmics, artistes i hackers asseguts a la mateixa taula. Així va néixer la Cimera del Bon Conèixer i, com a resultat, el llibre col·laboratiu FLOK Society: Buen Conocer.

FLOK és una resposta política oposada a l’anomenat «capitalisme cognitiu»:

«La Revolució del Coneixement, que proposa la innovació, la ciència i la tecnologia, com a fonaments per al canvi de la matriu productiva, concebuda com una forma diferent de produir i consumir.»

FLOK segueix en marxa i, com el software lliure, forma un «codi» de polítiques públiques perquè siguin apreses i millorades arreu del món.

Mèxic: Rhizomatica

La missió de Rhizomatica és oferir accés a les telecomunicacions mòbils a més de dos mil milions de persones per a les quals el servei és impagable, i per set-cents milions que ni tan sols en tenen. Com ho fan? Utilitzant software i hardware lliure sempre que sigui possible per a la transmissió i recepció de dades, estudiant els aspectes reguladors pertinents i entrenant les comunitats perquè preservin l’autonomia de les seves comunicacions.

El projecte va néixer a Oaxaca, Mèxic. La seva primera estació de telecomunicacions va ser instal·lada en una població zapoteca de tres mil habitants anomenada Talea, sense accés a la telefonia i molt menys a Internet. Segons el coordinador del projecte: «A Talea l’equip és del poble. Hi va haver una assemblea, la gent del poble va dir que sí que volien la xarxa, van adquirir l’equip amb els diners de la comunitat i la infraestructura és de tothom.»

Hi ha unes cinquanta mil comunitats similars a tot Mèxic, i Rhizomatica vol que cadascuna també sigui propietària de la seva pròpia infraestructura. Fins ara, l’equip de Rhizomatica, format per hackers i enginyers, ha instal·lat prop de vint xarxes de comunicació en diferents comunitats d’Oaxaca.

I, com ells mateixos diuen, el 2015 es van veure afavorits per un apartat de la reforma mexicana en telecomunicacions que els permetrà transmetre en certes freqüències si l’objectiu és social, especialment en zones on no hi ha infraestructura bàsica de telecomunicacions. D’aquesta manera, l’operació de Rhizomatica és completament legal a Mèxic.

Esperem que Rhizomatica continuï creixent per oferir accés a les comunicacions mòbils en general, i a Internet en particular, a comunitats tretes del mapa d’Internet pels models de negoci de les empreses i l’oblit del govern.

Cuba: l’altre Internet

La manca generalitzada d’Internet a Cuba està donant lloc a «un altre Internet», un de molt humil que no fa servir cables, ni mòdems, ni cap infraestructura per connectar dispositius i persones: utilitza discos durs i, és clar, persones que els transporten d’un lloc a un altre. És l’anomenat «Paquet setmanal». Es diu que només el 5% de la població cubana té accés regular a Internet, del qual només l’1% és banda ampla. El senyal WiFi només funciona en àrees públiques, mentre que el cost per hora equival al 20% d’un salari mitjà mensual. En aquestes condicions, l’accés a la xarxa sembla estancat en els anys noranta. Així, és impensable veure vídeos de YouTube cada dia, llegir tranquil·lament qualsevol diari del món, o muntar una startup de tecnologia com en altres parts del món. Però aquesta situació està canviant amb la gradual retirada de l’embargament nord-americà el 2015. Per al 2020 el govern cubà espera que el 50% de la seva població tingui Internet a les seves llars.

Què hi podem trobar, en el «Paquet setmanal»? Gairebé de tot. Sèries de televisió, telenovel·les, músiques, pel·lícules, vídeos musicals, també un recull de les principals revistes del món, software, aplicacions per a telèfons mòbils, etc. Fins i tot inclou anuncis de negocis locals.

ARVE Error: https://www.youtube.com/watch?v=iI0kxrFxFM4 is not a valid url

Quin és l’origen d’aquest material? Algú l’ha de descarregar la primera vegada. La manca de material pornogràfic i polític suggereix que és el mateix govern el que està involucrat en la seva producció, però no en sabem més. Mentrestant, és un negoci lucratiu que aviat caducarà si el govern cubà compleix la seva promesa de connectivitat.

Què ve ara?

Llatinoamèrica és una regió d’extrems culturals, polítics i també tecnològics. És natural trobar-hi tanta diversitat. Mentre alguns només volen consumir l’últim capítol de la seva sèrie preferida, d’altres construeixen empreses amb Bitcoin per desenvolupar les economies del futur, tot per Internet.

Què segueix per a l’Internet llatinoamericà? Per les dades que tenim, vénen cinc anys de transformació radical en la infraestructura i regulació locals que donaran un gran dinamisme als ciutadans. Això portarà beneficis enormes en tots sentits, sobretot en l’àmbit educatiu i econòmic, però també una preocupació latent en matèria de drets digitals.

Més enllà de bytes, màquines o codi font, Internet és, sobretot, connectar persones, en local i global, a través de la informació i el coneixement. Fer Internet és «aprendre i crear incessantment des de la xarxa, en xarxa, i per a la xarxa». Així que, davant de la complexitat de les noves xarxes i connexions que faran més Internet a Llatinoamèrica, només queda participar-hi i sorprendre’ns.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Internet a l’Amèrica Llatina