IEML: Projecte per a un nou humanisme. Entrevista a Pierre Lévy

Pierre Lévy ens parla de la creació d’IEML, una eina per augmentar la intel·ligència col·lectiva mitjançant l’ús del mitjà algorítmic.

pierre_levy

Pierre Lévy és filòsof i un dels pioners en l’estudi de les implicacions d’Internet per al coneixement i la cultura. A Inteligencia colectiva. Por una antropología del Ciberespacio, publicat en francès el 1994 (traducció a l’espanyol del 2004), descriu una intel·ligència col·lectiva disseminada a tot arreu, constantment valorada i coordinada a temps real. És la intel·ligència col·lectiva humana augmentada per les noves tecnologies de la informació i Internet. Des de llavors ha estat treballant en un projecte magne, la creació d’IEML (metallenguatge de l’economia de la informació), una eina per augmentar la intel·ligència col·lectiva mitjançant l’ús del mitjà algorítmic. IEML –que ja disposa d’una gramàtica és un metallenguatge que incorpora la dimensió semàntica fent-la computable. Això permet una representació reflexiva dels processos de la intel·ligència col·lectiva.

A la seva obra Semantic Sphere I. Computation, cognition, and information economy, Pierre Lévy defineix IEML com una nova eina per a la conversió sistemàtica en coneixement de l’oceà de dades de la memòria digital participativa, comuna a tota la humanitat. Un sistema per codificar el significat que permet que les operacions dutes a terme a la memòria digital esdevinguin transparents, interoperables i computables.

Aquest metallenguatge, en formalitzar el sentit, permet incorporar una dimensió humana a l’anàlisi i explotació de l’immens al·luvió de dades en què ens movem a la societat digital. Alhora, ofereix un nou estàndard, capaç d’acollir la màxima diversitat i la interoperabilitat, per a les humanitats.

A les obres Las tecnologías de la inteligencia i Inteligencia colectiva, defineixes els mitjans relacionats amb Internet com a noves tecnologies intel·lectuals, l’acció augmenta els processos intel·lectius humans. Aquests donen lloc a un nou espai de coneixement dinàmic, quantitatiu i produït col·lectivament. Quines són les característiques d’aquesta intel·ligència col·lectiva augmentada?

El primer que hem d’entendre és que la intel·ligència col·lectiva existeix des de sempre. No és una cosa que hagi de ser construïda. La intel·ligència col·lectiva existeix al nivell de les societats d’animals: en totes les societats animals, especialment les d’insectes i mamífers, i per descomptat, l’espècie humana és un exemple meravellós d’intel·ligència col·lectiva. A més dels recursos que els animals tenen a la seva disposició per comunicar-se, els éssers humans disposen del llenguatge, de la tecnologia i d’institucions socials complexes, que, preses conjuntament, creen una cultura. Les abelles tenen intel·ligència col·lectiva, però sense aquesta dimensió cultural. A més, els éssers humans tenen una intel·ligència personal reflexiva que augmenta la capacitat de la intel·ligència col·lectiva. Això només es dóna en els humans.

Ara, el punt cabdal és augmentar la intel·ligència col·lectiva humana. La millor manera d’aconseguir-ho és mitjançant mitjans i sistemes simbòlics. La intel·ligència col·lectiva humana es basa en llenguatge i tecnologia i podem actuar sobre aquests dos aspectes per augmentar-la. El primer salt cap a un augment significatiu d’aquesta intel·ligència va ser la invenció de l’escriptura. Després vam inventar mitjans més subtils, complexos i eficients relacionats amb aquesta, com són el paper, l’alfabet o el sistema posicional per representar els nombres amb deu numerals inclòs el 0. Tots aquests sistemes han portat a progressos considerables. Posteriorment vam inventar la impremta i els mitjans electrònics. Ara assistim a un nou estadi en l’augment de la intel·ligència col·lectiva humana, és el digital o –com jo l’anomeno– l’estadi algorítmic. La nostra nova estructura tècnica ens permet una comunicació ubiqua, la interconnexió general entre tota la informació i –el més important– disposem d’autòmats capaços de transformar símbols. Amb aquests tres aspectes, estem davant d’una oportunitat extraordinària per augmentar la intel·ligència col·lectiva.

De vegades has definit tres estadis en el progrés del medi algorítmic, previs a l’esfera semàntica: l’encaminament d’informació en la memòria dels ordinadors (sistemes operatius), l’encaminament dels ordinadors a Internet i finalment la web, l’encaminament de totes les dades en una xarxa global, on tota la informació pot ser considerada formant part d’un tot interconnectat. Aquesta externalització de la memòria col·lectiva humana i dels processos intel·lectius ha incrementat l’autonomia individual i l’autoorganització de les comunitats humanes. Com és que això ha donat lloc a una esfera pública global i hipermediada i a la democratització del coneixement?

Aquesta democratització del coneixement ja està tenint lloc. Si tenim comunicació ubiqua vol dir que tenim accés a qualsevol classe d’informació gairebé gratuïtament. Un dels millors exemples n’és la Viquipèdia. També podríem parlar sobre els blogs, les xarxes socials i el creixent moviment de dades obertes. Quan tenim accés a tota aquesta informació i podem participar en xarxes socials que sustenten l’aprenentatge col·laboratiu, i quan a més tenim al nostre abast algoritmes capaços d’assistir-nos en moltes coses, llavors hi ha un augment real de la intel·ligència col·lectiva humana. Un augment que al mateix temps implica la democratització del coneixement.

Com participen les institucions culturals en aquesta democratització del coneixement?

Les institucions culturals estan publicant dades de manera oberta, participant en converses generals en els mitjans socials, i aprofitant les possibilitats del crowdsourcing, entre moltes altres coses. També poden contribuir a una estratègia en l’administració del coneixement oberta i organitzada des de baix.

A Model of Collective Intelligence in the Service of Human Development (Pierre Lévy, a The Semantic Sphere, 2011) S = sign, B = being, T = thing.

A Model of Collective Intelligence in the Service of Human Development (Pierre Lévy, a The Semantic Sphere, 2011) S = sign, B = being, T = thing.

Recentment estem assistint al fenomen que els mitjans de comunicació de masses han qualificat com a big data. La nostra espècie produeix i emmagatzema dades en una quantitat que sobrepassa les capacitats humanes de percepció i anàlisi. Com es relaciona aquest fenomen amb el medi algorítmic?

Primer cal dir que la disponibilitat de grans fluxos de dades només és una actualització del potencial d’Internet. Sempre ha estat aquí, però ara disposem de més dades i més gent capaç de recuperar-les i analitzar-les. Hi ha hagut un gran increment en la quantitat d’informació entre la segona meitat del segle XX i la primeria del segle XXI. Al principi només hi havia unes quantes persones fent servir Internet i ara és gairebé la meitat de la població mundial la que està connectada.

Al principi Internet era una manera d’enviar i rebre missatges. Érem feliços perquè podíem enviar i rebre missatges d’arreu del planeta. Però el major potencial del medi algorítmic no és la transmissió d’informació, sinó la transformació automàtica de les dades (mitjançant programari).

Cal dir que la massa de dades disponible a Internet avui dia encara és analitzada, transformada i realment explotada per grans governs, grans laboratoris científics i grans companyies. I això és el que avui anomenem big data. En el futur hi haurà una democratització en el processament del big data. Es produirà una nova «revolució». Si pensem en la situació dels ordinadors, al principi, només les grans companyies, els grans governs i els grans laboratoris tenien accés a la computació. Avui, en canvi, assistim a la revolució de la computació social i la comunicació descentralitzada d’Internet. Jo espero el mateix tipus de revolució respecte al processament i l’anàlisi de les dades massives.

Grans companyies de comunicació, com Google o Facebook, estan promovent l’ús de la intel·ligència artificial per a l’explotació i l’anàlisi de les dades. Això porta a una predominança de la lògica i la computació en la comprensió de la nostra realitat. IEML, en canvi, incorpora la dimensió semàntica. Com és capaç aquest nou formalisme de descriure i fer computable la manera com creem i transformem el sentit?

Avui dia disposem d’una cosa que es diu web semàntica, però no és semàntica de cap manera! Està basada en relacions lògiques entre les dades i els models logicoalgebraics. No hi ha un model semàntic en això. De fet, actualment no hi ha cap model que proposi automatitzar la creació de relacions semàntiques d’una manera general i universal. IEML permetrà la simulació dels ecosistemes d’idees generats en les activitats de les persones i reflectir la intel·ligència col·lectiva. Això canviarà completament el significat de big data perquè serem capaços de transformar aquestes dades en coneixement.

Tenim a la nostra disposició eines realment poderoses, tenim un enorme, gairebé il·limitat, potencial de computació i disposem d’un mitjà en què la comunicació és ubiqua, podem comunicar-nos a tot arreu i en tot moment, i on tots els documents es troben interconnectats. Per a mi la qüestió és: com farem servir totes aquestes eines en una manera significativa per augmentar la intel·ligència col·lectiva?

És amb aquest propòsit que he inventat un llenguatge que computa automàticament les relacions semàntiques internes. Quan escrius una sentència en IEML, aquest crea automàticament la xarxa semàntica entre les paraules incloses a la sentència i mostra les xarxes semàntiques entre aquestes paraules en el diccionari. Quan escrius un text en IEML, aquest crea les relacions semàntiques entre les sentències del text. Addicionalment, quan selecciones un text, IEML crea automàticament les relacions semàntiques entre aquest text i altres textos continguts a la biblioteca. Llavors tenim una mena d’hipertextualització semàntica automàtica. El codi IEML programa relacions semàntiques i pot ser fàcilment operat per algoritmes (és un «llenguatge regular»). A més IEML s’autotradueix automàticament als llenguatges naturals. De manera que els usuaris no estan obligats a aprendre’n el codi.

El més important és que si categoritzem les dades en IEML, aquest crearà automàticament una xarxa de relacions semàntiques entre les dades. Podem disposar de relacions semàntiques generades de manera automàtica dins de qualsevol classe de conjunt de dades. Aquest és el punt que relaciona IEML amb el big data.

Llavors IEML ens ofereix un sistema de metadades computables que permet automatitzar relacions semàntiques. Aquest podria ser un nou llenguatge comú per a les humanitats i n’afavoriria la renovació i el progrés?

Tothom serà capaç de categoritzar les dades com vulgui. Qualsevol disciplina, cultura o teoria serà capaç de categoritzar dades a la seva manera, la qual cosa permet la màxima diversitat, però mitjançant un sol metallenguatge, i assegurar la interoperabilitat. IEML generarà automàticament ecosistemes d’idees amb totes les seves relacions semàntiques, que seran navegables. També serem capaços de comparar diferents ecosistemes d’idees d’acord amb les seves dades i les diverses maneres de categoritzar, com també de triar entre diferents perspectives i punts de vista. Per exemple, la mateixa gent interpretant diferents conjunts de dades, o gent diferent interpretant el mateix conjunt de dades. IEML assegura la interoperabilitat de tot ecosistema d’idees. D’una banda, tenim la major diversitat possible i, de l’altra, computabilitat i interoperabilitat semàntica. Crec que aquesta pot ser una gran millora per a les ciències humanes, perquè avui dia les humanitats són capaces d’utilitzar l’estadística, però aquest és un mètode quantitatiu. També poden utilitzar el raonament automàtic, però aquests són mètodes purament lògics. Tanmateix, amb IEML podem realitzar còmputs en les relacions semàntiques, i és només gràcies a la semàntica (juntament amb la lògica i l’estadística) que podem entendre què està passant en el terreny humà. Serem capaços d’analitzar i manipular el sentit, en això rau l’essència de les humanitats.

Parlem de l’estat actual en el desenvolupament d’IEML. Sé que és aviat, però podries avançar l’esbós d’algunes de les aplicacions o eines que es poden desenvolupar amb aquest metallenguatge?

És massa aviat, potser la primera aplicació podria ser algun tipus de joc d’intel·ligència col·lectiva, en el qual els participants treballin conjuntament per construir el millor ecosistema d’idees d’acord amb els seus objectius.

He publicat The Semantic Sphere (L’esfera semàntica) el 2011, i fa sis mesos he completat la gramàtica amb totes les dimensions matemàtiques i algorítmiques. Actualment estic escrivint un segon llibre titulat Algorithmic Intelligence (Intel·ligència algorítmica), on exposo tots els temes relacionats amb la reflexivitat i la intel·ligència. En els propers mesos es publicarà (en línia) el diccionari d’IEML. Serà un primer nucli, ja que el diccionari ha de ser incrementat progressivament, i no només per mi. Espero que altra gent hi contribueixi.

El diccionari interlingüístic d’IEML assegura que les xarxes de relacions semàntiques puguin ser traduïdes d’un llenguatge natural a un altre. Ens podries explicar com funciona i com incorpora la complexitat i la pragmàtica dels llenguatges naturals?

La base d’IEML és una àlgebra commutativa simple (llenguatge regular) que el fa computable. Una codificació especial d’aquesta àlgebra (script) permet els processos recursius i autoreferencials, així com la programació de grafs rizomàtics. La gramàtica algorísmica transforma el codi en xarxes de complexitat fractal que representen l’estructura semàntica dels textos. El diccionari constituït per termes organitzats per sistemes de relacions simètrics (paradigmes) dóna contingut als grafs rizomàtics i dibuixa una mena de sistema de coordenades comú per a les idees. Treballant conjuntament l’script, la gramàtica algorísmica i el diccionari, es crea una correspondència simètrica entre diferents operacions de l’àlgebra i diferents xarxes semàntiques (expressades en llenguatges naturals). L’esfera semàntica recull tots els textos possibles d’aquest llenguatge, traduïts als llenguatges naturals i incloent-hi les relacions semàntiques entre tots aquests textos. A l’espai de joc comú de l’esfera semàntica el diàleg, la intersubjectivitat i la complexitat pragmàtica sorgeixen dels jocs oberts que regulen lliurement la categorització i l’avaluació de les dades. Finalment tota mena d’ecosistema d’idees –representant els processos cognitius col·lectius– poden ser cultivats en un ambient interoperable.

Schema from the START - IEML / English Dictionary by Prof. Pierre Lévy FRSC CRC University of Ottawa 25th August 2010 (Copyright Pierre Lévy 2010 (license Apache 2.0)

Schema from the START – IEML / English Dictionary by Prof. Pierre Lévy FRSC CRC University of Ottawa 25th August 2010 (Copyright Pierre Lévy 2010 (license Apache 2.0)

Un altre tema pendent en el progrés d’IEML és que, com que IEML crea automàticament grafs de relacions semàntiques molt complexos, necessitem transformar aquests grafs complexos en una visualització que els faci utilitzables i navegables.

Com t’imagines aquests grafs? Ens en pots esbossar una possible visualització?

La idea és projectar aquests grafs complexos en una estructura interactiva tridimensional. Aquests es podrien representar com si fossin esferes, de manera que poguéssim endinsar-nos a l’esfera corresponent a una idea particular i disposar de totes les altres idees d’aquest ecosistema al nostre voltant, col·locades segons les diferents relacions semàntiques. També podríem ser capaços de manipular les esferes des de l’exterior i veure-les com si es tractés d’un mapa geogràfic, on apropar-nos o allunyar-nos a través de nivells fractals de complexitat. Els ecosistemes d’idees es mostrarien en forma d’hologrames interactius de realitat virtual, al web (mitjançant tablets) i en experiències de realitat augmentada en 3D, en el món físic (mitjançant les Google glasses, per exemple).

Un altre tema sobre el qual ens agradaria conversar amb tu és l’alarma social generada al voltant de la gran capacitat d’Internet per recollir dades i la seva possible mala explotació. Emergeixen debats respecte a possibles abusos i a la vulneració de la privacitat. Algunes grans companyies han proposat desenvolupar codis deontològics per regular i prevenir el mal ús de les dades. Segons el teu parer, un conjunt de normes fixes pot ser eficient per regular un mitjà mutable i en evolució com és el mitjà algorítmic? Com pot contribuir l’ús d’IEML a millorar la transparència en aquest mitjà?

IEML no només desenvolupa la transparència, sinó també la transparència simètrica. Tothom participant en l’esfera semàntica serà transparent per als altres, però alhora tots els altres seran transparents per a ell/a. El problema de la supervigilància és que actualment la transparència no és simètrica. Vull dir que la gent és transparent per als grans governs i les grans companyies, però aquestes companyies i aquests governs no són transparents per a la gent. No hi ha simetria. Les diferències de poder entre els grans i petits governs, les grans companyies i la gent, probablement continuaran existint. Però crearem un nou espai públic on aquesta asimetria se suspendrà i on els jugadors poderosos seran tractats de la mateixa manera que la resta dels jugadors.

Per acabar, aquest últim mes el CCCB Lab ha celebrat les primeres jornades d’Univers Internet. Aquestes trobades s’han centrat en l’educació en l’època digital. Has publicat extensament sobre aquest tema. Podries resumir-ne alguns punts fonamentals per educar els nadius digitals en la responsabilitat i la participació en el medi algorítmic?

La gent ha d’exercir la seva responsabilitat personal i col·lectiva, perquè cada vegada que creem un enllaç, que fem un «like», que escrivim un «hashtag», que comprem un llibre a Amazon, etc., estem transformant l’estructura de la memòria col·lectiva. Per això, tenim una gran responsabilitat respecte al que passa en línia. El que s’hi esdevé és el resultat del que tota la gent està fent conjuntament. Internet és una expressió de la intel·ligència col·lectiva humana.

A més, hem de desenvolupar el pensament crític. Tot allò que trobem a Internet és l’expressió de punts de vista particulars, no és ni neutral ni objectiu, sinó la manifestació de subjectivitats actives. D’on procedeixen els diners? D’on sorgeixen les idees? Quin és l’ambient pragmàtic de l’autor? Aquestes entre altres qüestions. Com millor coneixem la resposta a aquestes preguntes més transparent és la font i més gran pot ser la nostra confiança. La noció de fer transparent l’origen de la informació és molt propera a la mentalitat científica. El coneixement científic ha de respondre preguntes com d’on procedeixen les dades?, com sorgeix la teoria?, d’on vénen subvencions? La transparència és la nova objectivitat.

Vegeu comentaris1

  • Marta Maria Gonçalves de Oliveira | 22 juny 2016

Deixa un comentari

IEML: Projecte per a un nou humanisme. Entrevista a Pierre Lévy