I si Internet fos l’aliat de la diversitat lingüística?

El 54 % dels continguts d’Internet estan en anglès. Ens preguntem per la resta d’idiomes a partir del cas del continent africà, on es parla un terç de les llengües del món i els activistes culturals s’aprofiten de l’entorn digital per reivindicar-ho.

Mercat de fruita a Zanzibar, 1890-1923

Mercat de fruita a Zanzibar, 1890-1923 | Library of Congress | Domini públic

Més de la meitat dels continguts d’Internet estan escrits en anglès i, sovint, la Xarxa amenaça de desencadenar un apocalipsi cultural que acabarà amb la major part de les llengües del món. L’Àfrica acull un terç de la diversitat lingüística del planeta i, malgrat l’aparent vulnerabilitat de les seves llengües nacionals, els activistes culturals estan explotant tot el potencial de l’entorn digital per mantenir aquest patrimoni cultural, mitjançant mètodes d’aprenentatge o visibilitat i, fins i tot, per apropar la Xarxa a aquells a qui no arriben els desenvolupaments comercials.

Si el 54 % dels continguts d’Internet estan en anglès, què passa amb la resta dels 7.100 idiomes que es parlen al món? Internet sembla una mena de piconadora al servei de l’anglès (i d’un reduït grapat d’idiomes) i de l’homogeneïtzació lingüística. La realitat de les dades mostra que la Xarxa té potencial per desencadenar aquest apocalipsi cultural. No obstant això, si es mira amb atenció s’observa un nombre gens menyspreable d’iniciatives de resistència; no sols això, d’iniciatives que intenten convertir l’amenaça en oportunitat.

El de les llengües africanes és un escenari representatiu, per diferents motius. Segons les dades del projecte Ethnologue, pràcticament una de cada tres llengües que es parla al món és originàriament africana, és a dir, en el continent hi ha un 30 % de la diversitat lingüística del planeta. Alhora, l’Àfrica és la regió amb menys penetració d’Internet, és a dir, amb menys mercat actual. El panorama empitjora. Si li sumem l’escassa producció tecnològica africana, sembla que els núvols de tempesta s’apropen. I si, a més, tenim en compte que cap dels idiomes originàriament africà pot presumir de generar més del 0,1 % del contingut d’Internet, segons les dades de w3tech, sembla que els nous temps tecnològics i l’era digital han dictat sentència de mort sobre la major part de les 2.144 llengües que es parlen a l’Àfrica.

Però, enmig de l’adversitat, apareixen indicis que desafien la fatalitat. L’informe de Funredes, l’observatori de la diversitat lingüística i cultural a Internet, en una fugaç però esperançadora referència assenyala: «Les millors progressions (de presència en els continguts d’Internet) es corresponen amb llengües africanes i asiàtiques». I, alhora, destaquen modestes iniciatives que, des de l’activisme cultural, reclamen el paper de les llengües africanes o, fins i tot, que estan convençudes de poder fer servir les eines digitals per garantir la supervivència d’aquests idiomes.

L’associació de bloguers guineans, Ablogui, té una comissió dedicada a les llengües amb l’objectiu de fomentar la generació de continguts en alguna de les llengües nacionals. Tafsir Balde n’és el responsable i reconeix que «el fet que només una desena de llengües copin el 90 % dels continguts a Internet constitueix una amenaça per a les llengües africanes». No obstant això, lluny del derrotisme, aquest bloguer afirma que «aquest és el motiu pel qual hem de promoure necessàriament el plurilingüisme i vetllar perquè els continguts web siguin accessibles al major nombre de llengües possibles, per preservar aquesta diversitat lingüística i cultural» . Tot i la certesa del risc, Balde en fa una anàlisi positiva: «A partir de la meva experiència en la promoció de les llengües africanes, crec que Internet és una oportunitat per a elles en la mesura que l’entorn digital pot oferir eines eficaces per a la seva expansió».

Una lectura similar en fa Sinatou Adedje Saka, una periodista beninesa establerta a França i una de les impulsores de la plataforma Idemi, un instrument que pretén fer més visibles les llengües africanes a través de les eines digitals. «Partint de la base que les llengües africanes estan amenaçades, crec que, objectivament, Internet és una oportunitat. El problema és que avui Internet està dirigit per corporacions nord-americanes que tenen el monopoli de tot el que es comunica, penso en Google o Facebook, i això ha desnaturalitzat l’esperit original de llibertat i inclusió», es lamenta la periodista. «Són empreses privades, amb interessos privats, en què no es pot confiar per a la promoció de llengües que no generin un rendiment econòmic», afegeix.

Tot i això, Sinatou Adedje Saka és optimista. «Més enllà de la discussió sobre els problemes de diversitat a l’espai digital», afirma, «Internet és una oportunitat perquè pot desenclavar territoris; pot fer les llengües més visibles; pot aportar-los eines noves, i obre debats molt interessants sobre la transcripció d’aquestes llengües». «Hi ha molta feina per fer», diu, «perquè les grans maquinàries d’Internet només paren atenció al que genera beneficis, però hi ha un potencial molt gran de visibilitat i de connexió de diferents cercles de reflexió, per superar les barreres que tenen en el món digital».




Una de les oportunitats que s’obre per a la cultura en llengües africanes és la de la literatura. Un exemple d’aquesta dinàmica és la iniciativa de traducció del conte «La revolució vertical», del kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o. El que el col·lectiu panafricà d’escriptors Jalada va llançar com una celebració de la diversitat lingüística africana va acabar contagiant idiomes d’arreu del món, en molts casos, també minoritzats i ha convertit aquest relat, escrit en kikuyu, en un dels vint relats més traduïts de la història, disponible en 87 llengües.

Moses Kilolo va ser el responsable d’aquest projecte com a redactor en cap de Jalada i explica que hi ha una considerable producció literària en llengües africanes, però que el principal repte (i el fre) és la publicació. «És un negoci», recorda Kilolo, que apunta que els editors «analitzaran els costos de la publicació de treballs en idiomes africans i el retorn de la inversió, així que les xifres poden no ser sempre atractives i desanimar l’escriptor i l’editor».

No obstant això, per a aquest escriptor que té l’experiència d’explorar formes de publicació poc convencionals, «el treball de publicació en idiomes africans a través de plataformes digitals ha augmentat en els últims anys». I n’apunta dues raons: «El poder d’explicar les nostres històries en els nostres propis idiomes, com a font d’orgull cultural i de preservació. I la publicació en línia redueix molt els costos. Només necessites connexió a Internet, allotjament web, escriptors i editors i ja tens una bonica publicació en línia. Compartir-la és relativament fàcil, ja que moltes persones tenen els dispositius adequats i hi poden accedir des de qualsevol lloc. S’eliminen dos dels majors costos de publicació: la impressió i la distribució», conclou.

Kilolo, però, no passa per alt el principal inconvenient d’aquest sistema: «És molt difícil guanyar diners en línia, tot i que no és impossible. La solució és un híbrid de publicacions impreses i en línia. El major accés a la publicació en línia promourà l’objectiu de fomentar obres en idiomes africans i brindar als lectors l’oportunitat d’accedir-hi. La monetarització d’aquestes plataformes ho farà sostenible per als escriptors i les plataformes. No obstant això, monetaritzar les plataformes en línia té les seves dificultats, un enfocament híbrid amb publicació impresa és útil per guanyar més diners i sostenir tota la indústria», resumeix Kilolo.

Partint d’aquests exemples i l’entusiasme d’activistes culturals, veiem com l’entorn digital es desplega com un aliat de les llengües africanes, a través d’eines d’aprenentatge senzill (o com a mínim accessible) d’aquests idiomes; de funcionalitats que aprofiten l’atractiu que les xarxes socials ja han demostrat i ho posen al servei dels que no estan al radar de les grans companyies, o d’estris que redueixen les barreres idiomàtiques.




Afrilangues.com, per exemple, és una web que ofereix la possibilitat d’accedir a classes d’una dotzena de llengües africanes a través de diferents formats. Egbe és una aplicació que permet aprendre (o, si més no, acostar-se) al mina, una llengua que parlen una mica més de 300.000 persones a Togo i Benín. Igual que «Je parle le bassa 2.0», que combina una aplicació mòbil i un canal de Youtube per promoure l’aprenentatge d’una llengua parlada per dos milions de persones, sobretot al Camerun.

En una altra línia, els desenvolupadors i els emprenedors africans estan intentant fer virtut de la necessitat i treure partit del que per a d’altres és un obstacle, la diversitat lingüística i la manca d’alfabetització en llengües europees. L’enginyer de Mali Mamadou Gouro Sidibé va crear Lenali, una xarxa social amb dues particularitats. La primera era que funcionava en idiomes de l’Àfrica occidental com el bàmbara, el soninke, el wòlof o el sonray, a més del francès. La segona particularitat era que es tractava d’una xarxa social completament vocal, és a dir, Sidibé va pensar especialment en els qui no sabien llegir ni escriure, per posar a la seva disposició totes les utilitats de les xarxes socials.

La qüestió de la diversitat lingüística és un important repte, en el qual s’ha fixat un altre enginyer, en aquest cas nigerià, per desenvolupar OBTranslate, una eina de traducció en línia, que promet traduccions de dues mil llengües africanes, segurament amb un cert marge d’enfocament de màrqueting. En tot cas, es tracta d’una eina que assegura estar explotant les funcionalitats de la intel·ligència artificial per oferir un accés a les llengües a les quals les grans empreses no paren atenció.

Només com a indicis d’una curiosa dinàmica, es poden esmentar dos episodis potser anecdòtics. En primer lloc, la comunitat de tuiters i tuiteres senegalesos desperta una certa enveja en altres de l’Àfrica occidental, pel seu ús habitual del wòlof a la xarxa social. I en segon lloc, segurament no és casualitat que la pàgina de Facebook amb més seguidors a Tanzània sigui una plataforma que ofereix informacions en swahili. Concretament, JamiiForums, una plataforma que permet a la ciutadania ni més ni menys que alertar de manera anònima de casos de corrupció.

Aquest article té reservats tots els drets d’autoria

Vegeu comentaris1

  • Daniel Pimienta | 04 març 2023

Deixa un comentari

I si Internet fos l’aliat de la diversitat lingüística?