Projecte: bookseer.com | Autors: aptstudio.com.
«La idea del Bookcamp es fonamenta en els principis de la intel·ligència col·lectiva: inclusió, obertura i consideració. És una jam session cerebral on l’escenari està obert a noves idees que seran discutides per persones de diferents disciplines, generacions i àrees d’especialització.»Sean Cranbury, participant del BookCamp Toronto 2009
Una pregunta atravessa tots els àmbits de producció cultural: com es poden integrar les dinàmiques 2.0, – digitalització dels suports, intercanvi de saber no jerarquitzat, públic co-creador- per què esdevinguin una eina eficaç de producció de coneixement? O més concretament, com es podria optimitzar un procés en el que ja estem immersos?
La progressiva implantació del format de debat “_camp” (de campament, senyalant el caràcter informal d’aquestes trobades) és una de les experiències exitoses d’integració del 2.0 com a pauta relacional offline. El seu iniciador Tim O’Reilly els ha descrit com “la wikipedia de les conferències”. Aquestes trobades sorgides en el context hacker i basades en el fet de compartir idees i innovacions tecnològiques, es caracteritzen pel fet que és el públic, els que genera els continguts. En aquestes experiències que duren un dia el programa es genera a través de les propostes dels assistents, en inscriure’s per iniciativa pròpia fent ús dels anomenats wikis: pàgines web editables per qualsevol usuari. Aquestes propostes, anomenades desconferències, es basen en presentacions breus de quinze minuts que donen lloc a un col•loqui, eliminant l’habitual separació entre ponents i oients. L’ànim d’aquest format no és apriorístic, sinó constructiu, per tant els continguts es generen col·lectivament.
El primer camp, el Foocamp, es va produir l’any 2003 i va tenir la seva adaptació editorial a Rimini el 2008. Havent tingut lloc vuit edicions Bookcamp a diferents països fins ara, aquests esdeveniments afloren espontàniament per tot el món. Hi ha pocs documents que mostrin el desenvolupament de les desconferències: forma part de la seva fiosofia no ser enregistrades en video –encara que poden incloure participacions a través de skype i twitter-, ja que la seva raó de ser és l’encontre físic d’aquells qui desitgen compartir idees. La memòria del BookCamp London (2009) descriu un espai on es produeixen varis debats simultàniament, mentre petits grups de (des)conferenciants equipats amb diferents aparells de e-lectura es posen al voltant de les diferents taules pol•linitzant l’ambient amb noves idees.
Fa la impressió que el “dispositiu” de lectura –aparentment més subjecte als canvis tecnològics que el text- ha estat fins ara el protagonista d’aquestes trobades. El cos del llibre i la seva dispersió és un tema que preocupa sobretot a editors; són aquests, en la seva majoria, els ponents i sponsors dels Bookcamps. El conflicte d’identitat davant el “digital publishing” i l’autoedició, predomina davant el tema de la creació literària en aquest nou context i el tema de com rendivilitzar-la es llegeix en i entre entre línies. El debat segueix obert.
Artistes, escriptors i crítics poden aportar molt a la questió de la relació entre textualitat, creació i medi. Siguin autors o editors, les ressenyes dels asistents a Bookcamps expressen entusiasme i la emoció d’estar visquent un canvi de pardigma. Si les dinàmiques 2.0 aplicades a l’ambit educatiu ja han produït experiències molt interessants a nivell nacional, per extreure conclusions caldrà una experiència Bookcamp en el nostre context. Esperem que sigui tant positiva com indica la rapidesa amb la que aquest gènere mutant s’està reproduint.
Deixa un comentari