El llibre que ve

Com la intel·ligència artificial, el big data i la realitat virtual canviaran l’ecosistema llibre en els propers deu anys.

Nens llegint el primer diari sense fils, enviat per l'estació de ràdio WOR de Nova York, Missouri 1939

Nens llegint el primer diari sense fils, enviat per l’estació de ràdio WOR de Nova York, Missouri 1939 | Nationaal Acrhief | Sense restriccions conegudes de drets d’autor

En un món de cotxes i trens sense conductors, aspiradores i neveres intel·ligents, sensors que rastregen el son i l’exercici, podem suposar que el llibre continuarà sent igual? L’eclosió de la intel·ligència artificial o el big data auguren una transformació radical de la manera en què consumim tot tipus de continguts culturals. En aquest moment de canvis i incerteses, fem un exercici de prospectiva i ens aventurem a predir el futur del llibre.

Parlar d’intel·ligència artificial no és res de nou, és un concepte que s’està analitzant fa més de cinquanta anys. No obstant això, en els últims temps, l’accés il·limitat a dades massives del comportament de les persones en temps real, més conegut com a big data, i l’acceleració de la capacitat de computació han generat una explosió de possibles usos de la intel·ligència artificial, i això ha fet que passi de ser un mer concepte científic a una realitat social que ja està transformant l’accés i consum de tot tipus de continguts culturals.

Tal com va passar amb l’electricitat a la fi del segle XIX, la intel·ligència artificial transformarà la majoria de les activitats econòmiques, i també els models de negoci de les empreses de tots els sectors, en convertir-se en una commodity transversal. És a dir, tots els sectors, incloses les indústries culturals, utilitzaran la IA com a base dels seus negocis. Gairebé tot el que fem en pantalles, com també la major part de les aplicacions amb les quals interactuem a través dels nostres mòbils, recullen tota mena de dades que després són reutilitzades per donar-nos un millor servei personalitzat: cookies per monitorar la navegació web a fi de calcular el nostre grau d’interès en una determinada compra en línia; GPS que determinen la nostra ubicació exacta en un mapa per trobar una botiga física o demanar un taxi; rellotges amb sensors que registren els nostres moviments i fins i tot la temperatura del cos… Davant d’aquesta nova realitat, els professionals dels sectors culturals i creatius haurien de començar a analitzar com afectarà la intel·ligència artificial les seves activitats per establir quines accions han de prendre a curt i mitjà termini, ja que la transformació es farà molt més ràpidament que no ens pensem. Sense cap dubte, en els propers anys veurem com les tecnologies de recomanació basades en la intel·ligència artificial i en el big data es convertiran en els principals prescriptors de continguts culturals. Això no vol dir que els llibreters, crítics literaris o de cinema desapareguin, sinó que hauran d’aportar un altre valor afegit als consumidors de continguts culturals.

En tot just uns anys hem vist com la intel·ligència artificial ja forma part de les nostres vides. SIRI d’Apple o Google Now en són bons exemples. Si bé encara no són perfectes, la seva evolució és impressionant. També hem vist les primeres incursions del big data en la creació de continguts culturals, amb uns resultats sorprenents. La plataforma Netflix va analitzar el comportament i els gustos dels seus subscriptors per determinar l’enfocament i ritme de la trama de la sèrie House of Cards. Durant mesos, els promotors d’aquesta plataforma van analitzar el comportament i les decisions dels seus usuaris: les pel·lícules que van ser seleccionades, les que van acabar de veure, les votacions i els comentaris que van fer sobre cadascuna d’elles, quins personatges els agradaven més, les relacions entre ells, etc. L’objectiu d’aquesta anàlisi del big data dels usuaris era conèixer-ne les afinitats per tenir-les en compte a l’hora de produir els nous capítols. En aquesta mateixa línia, la productora Marvel també porta a terme de manera regular una anàlisi dels seus continguts amb tecnologies que rastregen i interpreten el big data dels seus usuaris per detectar quins personatges i quines relacions maximitzarien l’interès de l’audiència de les seves pel·lícules, com també per generar idees sobre trames i arquetips per als seus personatges a l’hora de fer una nova pel·lícula.

Recomanacions de llibres més «intel·ligents»

Ja és una realitat que la prescripció del llibreter o bibliotecari s’està complementant amb nous sistemes de recomanació que produeixen eines tecnològiques com Tekstum i Komilibro. Aquestes tecnologies faciliten als lectors recomanacions personalitzades no només analitzant els nostres hàbits de compra, tal com fa avui dia Amazon, sinó també estudiant en profunditat els nostres comportaments de consum cultural. Aquestes dades del comportament real dels lectors, i també el seu estat anímic, es convertiran en el principal actiu i avantatge competitiu de les editorials, llibreries i biblioteques en l’era digital.

Presentació del projecte Tekstum | BCN Innovació

En l’era analògica, gairebé l’únic indicador del comportament d’un llibre en el mercat n’era principalment l’índex de vendes a les llibreries. Després de la irrupció dels llibres electrònics i els audiollibres, el sector editorial ara disposa de grans quantitats de dades sobre el comportament dels lectors. El rastreig dels nous algoritmes basats en intel·ligència artificial va més enllà de simples llistes dels més venuts, metadades editorials o puntuacions amb estrelles que no tenen en compte els matisos que hi pugui haver entre ells. Algoritmes basats en el big data i la intel·ligència artificial, com el de Tekstum, ajuden editors, llibreters i bibliotecaris a descobrir les emocions, els sentiments i les sensacions que una obra transmet als seus lectors, i proporciona una anàlisi científica en temps real de les opinions, els comentaris i les ressenyes que els lectors fan en plataformes literàries, blogs i xarxes socials. Gràcies a aquests nous algoritmes, els professionals del món del llibre poden saber en temps real, per exemple, el temps mitjà de lectura d’un llibre, si el llibre ha estat acabat o no, els dies i les hores de més lectura, quins paràgrafs han estat més subratllats o com els lectors interactuen amb llibres de certs gèneres.

Aquest tipus de dades permet als editors, llibreters i bibliotecaris conèixer i entendre millor el comportament dels lectors, fet que, d’una banda, promou la publicació de llibres que atrauen més íntimament els lectors, mentre que, de l’altra, es poden identificar i suggerir recomanacions més personalitzades de llibres ja existents que reflecteixin millor el que vol i el que espera un lector. Els beneficis d’aquestes dades són realment positius tant per als lectors com per als professionals del món del llibre. Els lectors descobreixen més llibres que satisfan i responen amb més exactitud a les seves afinitats lectores, mentre que els editors redueixen el risc a l’hora d’apostar per nous autors i obres, ja que tenen més informació sobre les suposades demandes del mercat. Aquestes dades, en combinació amb la informació que aporten les xarxes socials, proporcionen als professionals del món del llibre una visió més clara del mercat. Amb aquesta informació tan valuosa, els professionals poden modelar la creació artística per atendre les diferents afinitats culturals, així com elaborar estratègies de màrqueting i comercialització amb més altes probabilitats d’èxit en haver-se tingut en compte l’historial dels usuaris.

No obstant això, un dels principals riscos d’un ús abusiu del rastreig de dades és que tota la creació cultural es limiti a atendre exclusivament les suposades demandes del mercat. Encara que molts pensem que bona part de l’actual creació artística es regeix tenint en compte aquests interessos, crec que hem de buscar un major equilibri entre l’ús d’aquestes noves tecnologies i la creació artística per garantir la major bibliodiversitat de veus, històries, punts de vista, etc.

Els robots també escriuran històries

Cada dia estem més a prop de veure com les intel·ligències artificials, robots i algoritmes escriuen les seves pròpies històries, llibres o relats. Si ja existeixen tecnologies que poden elaborar històries basant-se en l’estil d’escriptura de determinats autors, i també algoritmes que busquen relacions i influència d’escriptura entre autors, no seria gens estrany que en un futur pròxim la intel·ligència artificial fos capaç de generar la seva pròpia creació literària. De fet, ja hi ha plataformes de notícies de nínxol que utilitzen bots que, a partir de diverses notícies, poden crear la seva pròpia redacció de la informació, si bé després aquesta és revisada per redactors humans.

La intel·ligència artificial està trobant un buit molt fèrtil en el terreny de la creació literària. L’any passat llegíem que un «manuscrit» redactat per un ordinador passava la primera fase d’un premi literari al Japó (tot i que hi hagi crítics severs que no estiguin gaire sorpresos per aquesta notícia). Ironies a banda, la «creativitat artificial» avança més ràpid del que sospitàvem. En un futur proper veurem escriptors que faran servir tecnologies interactives per escriure parts de la seva obra. Cada dia sorgeixen tot tipus de noves narratives natives digitals en què el curs de la història varia en funció de la interactivitat i les decisions del lector. Obres com AdrenaLivre, Blackbar, Adela o Seen són exemples excel·lents d’aquesta nova manera d’explicar històries. La interactuació amb l’obra és màxima gràcies al recull de dades sobre el comportament de l’usuari, cosa que porta l’experiència de lectura a un nivell de personalització fins ara desconegut. En aquest tipus de noves obres digitals, la part que pertoca al que és «artificial», l’ha de cobrar també l’autor, el desenvolupador o potser restar-ho en tractar-se d’una tecnologia de lliure accés? Les editorials hauran d’adquirir els drets d’aquestes tecnologies per poder fer-ne el repartiment corresponent? Com es dividiran els drets entre desenvolupadors i editors? Convé tenir presents tots aquests futurs escenaris de col·laboració entre màquines i humans, ja que serà un procés creatiu més comú que no ens pensem.

És possible que hi hagi alguns lectors que pensin que tot això encara és pura ciència-ficció, però pel que sembla no som els únics que ja tenim aquesta sensibilitat, ja que el Parlament europeu està estudiant la possibilitat de delimitar els drets i les obligacions dels robots atès que la recerca i el desenvolupament d’aquesta disciplina estan anat molt ràpid.

Silly Robot, Javier Arce

Silly Robot | Javier Arce | CC BY-NC-ND

La realitat virtual formarà part de les nostres vides «analògiques»

Cada civilització té la seva manera d’expressar-se. Al llarg de la història de la humanitat hem vist civilitzacions que s’han expressat de manera oral, d’altres per escrit, d’altres a través de jeroglífics, d’altres amb textos impresos, etc. Tot indica que el llenguatge regnant de l’era digital serà intel·ligentment visual.

Els experts en aquesta matèria indiquen que actualment hi ha dos tipus de realitat virtual. D’una banda, tenim la «realitat immersiva», en la qual l’usuari forma part de la història i la viu en temps real. Ja no aprens o llegeixes en passat, l’estudiant o lector forma part de la història mateixa. Sense cap dubte, un nou món d’oportunitats per al sector cultural, editorial i educatiu. D’altra banda, la «realitat presencial» (RP) enriquirà el procés de descobriment i compra de qualsevol producte o servei, així com les relacions laborals en el treball. Aquest tipus de RV farà que puguem «emprovar-nos» un vestit sense haver de canviar-nos de roba, canviar de tall de cabells abans de tallar-los, redecorar la casa sense gastar-nos ni un cèntim, seleccionar un hotel simulant que ja som dins de la mateixa habitació, etc. Totes aquestes «experiències» seran quotidianes abans que no ens pensem. Abans de l’any 2025 no sabrem distingir entre la realitat analògica i la virtual. Conviurem amb les dues realitats de manera simultània i serà una cosa tan «normal» com les nostres actuals interaccions a les xarxes socials. Cada dia està més clar que la realitat virtual transformarà la manera en què descobrim, comprem i consumim tot tipus de productes, inclosos els culturals.

Llibreries i biblioteques seran encara més «intel·ligents»

La intel·ligència artificial, la realitat virtual, el big data, etc., tindran també un gran impacte en la manera en què descobrim llibres de paper en espais físics. Avui dia els usuaris de les llibreries i biblioteques conviuen en dos mons diferents, el tradicional espai físic i els nous serveis en línia a través de les seves pantalles (venda i préstec en línia de llibres, audiollibres i premsa, servei d’atenció al client per WhatsApp…). El repte ara com ara és unir dos mons i, sobretot, com enriquir la visita a l’espai físic de les llibreries i biblioteques quan les necessitats de l’usuari es troben en bona part satisfetes per mitjans virtuals. Com a signe dels temps, el mòbil serà el protagonista principal de la unió d’aquests dos mons. El nom que el defineix ‒mòbil‒ és precisament el que afavoreix en gran part aquesta complementarietat de la part física i la part en línia a les llibreries i biblioteques.

Afortunadament, el concepte de llibreria i biblioteca al segle XXI va més enllà del mateix espai físic d’aquestes entitats, ja que les noves tecnologies els permetran estendre els serveis i les funcions des de qualsevol lloc d’una ciutat: una marquesina d’autobús, un parc o un fanal del carrer. Qualsevol d’aquests llocs servirà perquè les llibreries i biblioteques puguin col·locar sensors intel·ligents que els permetin oferir als lectors continguts rellevants per a ells, ja que han estat geocontextualizats gràcies als seus mòbils. Cada vegada hi ha més llibreries i biblioteques que estan incorporant tota mena de tecnologies de proximitat, com beacons o sensors NFC, per enriquir l’experiència de descobriment i compra de llibres de paper. Aquelles botigues que no assumeixin el fet que el seu avantatge competitiu rau en l’«experiència», més enllà del llibre, veuran com la seva clientela canvia de vorera…

Exemple de l'ús de beacons per jnxyz.education | Jona Nalder

Exemple de l’ús de beacons per jnxyz.education | Jona Nalder | CC BY

En aquest context d’integració del món físic i en línia, els anomenats bots ens ajudaran a millorar la nostra relació amb les llibreries i biblioteques. Els nostres mòbils tindran tot tipus d’aplicacions basades en chatbot, que seran molt útils per respondre a tota mena de preguntes, tant d’interès sobre determinats llibres que estiguem buscant com sobre aspectes concrets d’una determinada obra o autors. La irrupció d’aquests chatbot no és gens ni mica incompatible amb l’ajuda d’un expert humà per a temes que requereixin una informació més especialitzada, com és el cas del Museu de Brooklyn i la seva aplicació mòbil, on els usuaris fan preguntes que són contestades per conservadors i experts del mateix museu.

Anant una mica més cap al futur intel·ligent que se’ns acosta a les llibreries i biblioteques, veurem que l’evolució tecnològica d’aquests bots serà la implementació de programes de processament del llenguatge natural, que inclou aspectes com ara les emocions, el nostre estat anímic, el doble sentit del llenguatge, etc. També serà molt comú veure a les llibreries i biblioteques robots que assumiran tot tipus de tasques. Ja hi ha robots d’aspecte humanoide, com Pepper, disposats a resoldre dubtes i facilitar les compres als clients en una llibreria o botiga d’un museu. En això dels robots, les biblioteques, un cop més, van a l’avantguarda de l’experimentació i els incorporen per ajudar els joves usuaris a aprendre codi i a programar de manera pràctica i divertida. Els robots van dotats de dues càmeres, quatre micròfons, sensors de moviment, reconeixement de so i facial, sentit del tacte i un sonar per detectar parets. En un futur proper veurem robots que tindran converses fins en 19 idiomes amb els seus usuaris, explicaran contes i recitaran poemes. L’objectiu d’implementar aquestes iniciatives a les llibreries i biblioteques és portar la interrelació amb aquest tipus d’intel·ligència artificial a un terreny més humanístic.

La carrera per ser el més intel·ligent del món

La intel·ligència artificial s’està convertint en una de les principals apostes digitals de les grans companyies. Aquesta nova frontera s’ha convertit en el «Gran Dorado» per a empreses com Google, Amazon, Facebook i Apple, i on sembla que aniran destinats els seus desenvolupaments tecnològics dels propers anys. Facebook vol ajudar les persones cegues a «veure-hi» a través de la intel·ligència artificial, al costat del desenvolupament de bots i sistemes d’aprenentatge profund entre màquines, així com programes de reconeixement facial. Per la seva banda, Apple ha adquirit la tecnologia Emotient, que detecta emocions a través del reconeixement facial, i també investiga en el desenvolupament tecnològic del seu ja conegut SIRI. Per altra part, Google, com calia esperar, continua invertint en tot el que sigui millorar el seu algoritme, que intenta que cada vegada sigui més intel·ligent. El seu últim invent, i dels més creatius, és l’eina Deep Dream, capaç de crear imatges basant-se en altres imatges.

Qualsevol activitat que pugui ser rastrejada serà rastrejada en temps real

Absolutament tot el que fem a les nostres vides analògiques i digitals serà objecte de ser rastrejat en temps real. Sens dubte, la IA, RV, big data generaran un munt de beneficis derivats, però també ens endinsen en un nou escenari molt preocupant. Empreses com Google, Amazon, Facebook i Apple analitzaran les dades rastrejades per, suposadament, donar-nos un servei més personalitzat i precís. El fet que qualsevol activitat que pugui ser rastrejada ho serà en temps real és una realitat inevitable amb la qual hem de conviure en l’era digital, però això no vol dir que hàgim de cedir tots els nostres drets com a ciutadans i consumidors.

La majoria dels models de negoci a la xarxa (cercadors, xarxes socials, plataformes de comerç electrònic, sistemes de recomanació, etc.) es nodreixen de les dades personals que comparteixen els usuaris. Les dades sobre el comportament i grau de satisfacció reals del consumidor, que en el món analògic eren impossibles d’obtenir, es convertiran en l’actiu principal de la intel·ligència artificial.

Tràiler del documental interactiu «Do not track» sobre la privacitat i l'economia web

En el món analògic, les lleis impedeixen que les empreses facin un ús comercial de les dades personals; en canvi, les noves plataformes de comerç electrònic, com també les xarxes socials, tenen una immensa quantitat de dades sobre els nostres comportaments en línia (què fullegem, què comprem, què llegim, què no llegim ‒que també és important‒, què recomanem, etc.). Aquesta informació sobre el perfil dels usuaris té un gran valor comercial que companyies com Amazon, Apple, Facebook i Google fan servir per afinar els seus algoritmes de recomanació i vendes.

Curiosament, les empreses que ens animen a compartir cada minut de la nostra vida són considerades les menys transparents del món. L’organització sense finalitat de lucre International Transparency puntua Facebook, Google, Amazon i Apple pitjor que molts bancs. El secretisme d’aquestes empreses és totalment incoherent amb la seva aposta per fomentar que tot sigui públic. Per exemple, Amazon no detalla els resultats de les seves operacions en els països on opera, incloent-hi Espanya.

Les autoritats públiques haurien de plantejar-se legislar sobre què poden fer o no aquestes empreses amb les nostres dades, per tal de protegir els nostres drets com a consumidors i ciutadans. Hem de garantir que els interessos públics de la futura societat digital estiguin per sobre dels interessos econòmics de les empreses, per més legítims que siguin suposadament.

Conclusió: Convertir les dades en un servei públic

No hauríem d’obligar les empreses de l’economia digital a compartir les dades rastrejades per les seves algoritmes per tal de convertir-les en un servei públic per garantir-ne l’accés? Si les dades agregades són de domini públic, cap entitat no podrà arribar a una posició dominant, ja que l’accés públic de les dades equilibrarà els avantatges competitius.

Plantejar un debat sobre aquest tema no vol dir que sigui un «dissident digital». Com a evangelista empedreït de l’era digital, aquesta proclamació per un debat crític sobre l’impacte de la intel·ligència artificial no vol dir que resti importància ni valor als beneficis que en deriven en la societat; tan sols aspiro a obrir un debat per reflexionar sobre si el futur que estem creant és millor que el precari present.

No hem d’oblidar que ens trobem en la primera fase de definició del futur model de societat digital. Què fem i com ho fem en aquesta primera fase de definició de la societat digital tindran una àmplia repercussió en el futur.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari