Dark web, entre el mite i la promesa de l’anonimat

Els usos de la Internet oculta semblen moure’s entre dos pols oposats: les activitats il·legítimes i l’activisme polític.

Per poc que s’hagi sentit parlar de la dark web, és impossible navegar-hi sense idees preconcebudes. Els mitjans la relacionen amb el tràfic de drogues, el terrorisme o la pornografia infantil, mentre que activistes i periodistes la defensen com a eina per al canvi social. Més enllà dels mites, navegar per la web fosca es revela com una cosa molt més prosaica del que es podria esperar i el seu potencial polític resideix en un fet pràctic: recuperar el dret a l’anonimat en l’era de la vigilància digital.

Internet sempre tindrà una part fosca. Accions tan senzilles com omplir un formulari en línia, per exemple, generen bases de dades que els cercadors convencionals no poden o senzillament no volen indexar. Com aquest tipus de contingut, hi ha infinitat de gestions i processos informàtics que fan augmentar la major part del volum de la xarxa, així com llocs amb molt poques visites o sense enllaços, que passen desapercebuts a ulls dels cercadors.

En realitat, la major part d’aquesta Internet oculta és accessible a través de navegadors convencionals. Tan sols un petit segment conté informació intencionadament privada i anònima, que només es pot consultar utilitzant software específic. Aquest tipus de xarxes rep el nom de dark web, encara que sovint se les anomeni deep web de manera errònia, ja que aquest segon terme engloba el conjunt de continguts no indexats pels cercadors, sigui a propòsit o no.

Tot i que és difícil quantificar el volum real de la dark web, la xarxa d’anonimat Tor (The Onion Router) calcula que a data d’avui hi ha entre 50.000 i 60.000 serveis amb l’extensió .onion, una de les més populars per anonimitzar la informació. Una xifra que relativitza la magnitud que sovint s’atribueix a la web fosca en relació amb la web convencional, ja que en aquesta última hi ha més de 1.200 milions de pàgines.

Una xarxa sense fils

Malgrat les expectatives que genera, navegar per la dark web és una experiència bastant frustrant i sovint avorrida. El sistema d’encriptació de la navegació provoca que la càrrega d’algunes pàgines hi sigui notòriament lenta, motiu pel qual és fàcil desistir-ne si només s’entra a la web fosca per curiositat.

D’altra banda, encara que hi ha cercadors de continguts, la seva utilitat és limitada. El desig d’anonimat, un disseny desestructurat i la fugacitat de molts dels llocs dificulten l’indexat de resultats, de manera que la majoria de cercadors no mostra entrades rellevants, o no de la mateixa manera que s’espera de Google. Per aquest motiu, el recurs principal per navegar per la dark web són els directoris d’enllaços, que, per definició, no inclouen tota la informació possible i en els quals també abunden els links trencats. Per si no n’hi hagués prou, un estudi de l’SMART Lab del MIT va descobrir que el 87% de les pàgines de la web fosca no tenen ni un sol enllaç extern, de manera que no es facilita el salt d’una a una altra. Segons els seus autors, això no es deu a cap impediment tècnic, sinó a la cultura establerta en aquest espai, en el qual les persones prefereixen romandre ocultes i les relacions no estan basades en vincles de confiança.

Probablement per això la capa social de la dark web és molt limitada. Si bé hi ha xarxes socials natives i clons de serveis convencionals com Twitter o Facebook, la majoria d’elles no disposa de gaires usuaris i les actualitzacions són més esporàdiques, per la qual cosa és difícil establir relacions. Això no impedeix que hi hagi comunitats actives, però acostumen a agrupar-se al voltant dels fòrums de debat com 8chan, la germana fosca del popular tauler d’imatges 4chan. En aquest sentit, la sociabilitat en línia és més similar a la de la Internet dels anys noranta, a través de fòrums, xats i correu, que a la de la web social predominant en l’actualitat.

Així doncs, navegar per la dark web pot resultar una experiència contraintuïtiva i sovint solitària, i no està clar que el seu ús estigui realment estès. Tot i que no és l’única xarxa d’anonimat disponible, Tor té actualment uns dos milions d’usuaris, encara que el mateix servei estima que només entre un 1,5 i un 3,5% del seu trànsit visita dominis anònims.

El costat fosc de l’anonimat

La dark web s’utilitza tant per a activitats legítimes com il·legítimes i, encara que no està clar quina d’elles és la majoritària, diferents estudis calculen que un 45-60% de les pàgines és il·legal en algun grau o jurisdicció. La veritat és que qualsevol internauta trobarà fàcilment llocs en els quals es venen armes, drogues, serveis de hacking, articles robats, passaports falsos, etc. El que no està clar és el volum de transaccions que generen aquestes activitats i ni tan sols si són reals o es tracta d’estafes, que són freqüents i que alguns usuaris miren d’identificar. Una de les poques estimacions disponibles és la que els Estats Units va fer de l’extint Silk Road, un popular mercat negre de drogues. L’acusació del govern nord-americà contra el seu fundador, Ross Ulbricht, va atribuir al servei uns 1.200 milions de dòlars en vendes entre el gener del 2011 i el setembre del 2013.

La pornografia infantil també és visible i fàcilment accessible, i tot i que només el 2% de la dark web està dedicada a la pedofília, The Global Commission on Internet Governance calcula que atrau més del 80% del tràfic total. Això no impedeix que part de la cultura de la web fosca sigui militant contra aquest tipus de continguts, i molts fòrums els prohibeixen i condemnen explícitament. Poden servir d’exemple els atacs protagonitzats pel col·lectiu hacker Anonymous, que en diverses onades va bloquejar els servidors de centenars de dominis d’aquest tipus, al mateix temps que va publicar les bases de dades dels seus usuaris. Malgrat tot, cal no oblidar que aquests llocs operen també a la web convencional. El 2016 la Internet Watch Foundation va trobar 57.335 pàgines d’aquest tipus en servidors oberts al públic.

Finalment, malgrat l’associació freqüent amb el terrorisme, un estudi del King’s College de Londres va arribar a la conclusió que els llocs d’ideologia terrorista i extremista són molt escassos a la dark web. Això podria ser degut al fet que la propaganda i el proselitisme d’aquestes organitzacions són més eficaços a la web convencional, més poblada i fàcilment accessible per usuaris d’arreu del món. Alhora, serveis de missatgeria encriptats com Telegram ja ofereixen anonimat d’una forma més senzilla i ràpida que la web fosca, de manera que aquest tipus d’organitzacions no necessita aquesta tecnologia per operar.

La privacitat com a política

Deixant de banda els continguts més polèmics, un relat alternatiu de la dark web en defensa l’ús com a eina política per a persones que viuen sota règims autoritaris, en els quals es prohibeix l’accés a la informació i la llibertat d’expressió. Tot i que els blogs i fòrums de debat polític són comuns a la dark web, la veritat és que cap d’ells no sembla orientat a l’acció pràctica, de manera que cal suposar que aquest tipus d’activitats es duen a terme en secret.

Malgrat que és pràcticament impossible obtenir informació sobre aquesta pràctica, les dades mostren que els països en els quals Tor es fa servir més són aquells amb fortes restriccions a les llibertats (Emirats Àrabs Units, Rússia, Iran…), però també les democràcies més consolidades (Estats Units, Regne Unit, Alemanya…), i els països amb democràcies limitades són els llocs amb menys usuaris. L’investigador canadenc Eric Jardine ha estudiat aquesta tendència i aventura diverses hipòtesis per explicar-ne els resultats: si bé l’ús en països repressius es podria explicar com una manera de fugir del control governamental, en els règims liberals podria ser degut tant a activitats delictives com a la simple possibilitat de fer-ho (accés a banda ampla, tecnologia, permissivitat legal). Una altra possibilitat, apunta Jardine, és que es degui a la voluntat d’evitar la censura i la vigilància de governs i empreses, o simplement per defensar la importància de l’anonimat a Internet.

En relació amb aquest darrer aspecte, les revelacions d’espionatge massiu d’Edward Snowden el 2013 van fer palès que el control governamental no és una cosa que només hagi de preocupar la ciutadania en règims autoritaris, sinó que persones d’arreu del món estan exposades a l’escrutini d’agències de seguretat, fins i tot des de països estrangers. Per això, el potencial de la dark web sobrepassa l’àmbit de l’activisme estrictament polític i posa en relleu la idea de l’anonimat com a eina essencial per a la democràcia. Més enllà dels seus continguts il·lícits, la web fosca és útil perquè recupera la promesa de la Internet primigènia, un espai en el qual la gent pot pensar i expressar opinions minoritàries lliurement, sense l’obligació d’identificar-se amb el nom real, sense haver de cedir les dades personals a empreses i sense por de la persecució governamental.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Dark web, entre el mite i la promesa de l’anonimat