Dades per a la memòria històrica

L’associació Innovation and Human Rights presenta una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra civil i el franquisme.

Bombardeig aeri de Barcelona, 1938 | Italian Airforce, Wikimedia Commons | Domini públic

Bombardeig aeri de Barcelona, 1938 | Italian Airforce, Wikimedia Commons | Domini públic

La transparència d’una organització és una condició indispensable per accedir a la matèria primera del periodisme de dades, conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzades i publicades sense restricció. Aquestes dades sovint contribueixen a l’accés al coneixement o ens remeten a casos d’investigació com els recents Panama Papers. Però també poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica. Vuitanta anys després, encara és molt difícil trobar informació precisa sobre totes les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Els documents estan dispersos entre multitud d’arxius militars i d’àmbit molt divers. L’associació Innovation and Human Rights (IHR) presenta una base de dades per ajudar les víctimes i els seus descendents i contribuir a difondre i promoure la investigació històrica.

Tothom té una història familiar respecte a la Guerra Civil i les dades ho confirmen. Els morts com a resultat de la Guerra Civil s’estimen al voltant de mig milió, però no se’n coneix la xifra exacta. Es creu que unes 50.000 persones van ser víctimes de la violència de diverses seccions de grups d’esquerres entre el 1936 i el 1939; 200.000 haurien mort al front i, segons Paul Preston, 200.000 més van morir en mans dels revoltats contra la República i durant la dictadura de Franco entre el 1936 i el 1975. A més, els morts per bombardeigs van ser 10.000 (més de 2.000 només a Barcelona), segons Hugh Thomas. A banda hi ha els desapareguts a les cunetes; són les víctimes de desaparició forçada, en el terme que utilitza Nacions Unides: persones que patiren la privació de llibertat i sovint la tortura o execució extrajudicial per part d’agents de l’Estat o grups o persones que l’Estat recolzava.

Si les dades dels morts no són precises, les dades de les persones que van patir represàlies encara ho són menys. Hi va haver 188 camps de concentració a l’Espanya franquista —dos d’ells a Barcelona, al Poblenou i a Horta—, com ha documentat Javier Rodrigo, i diversos centres de presoners. També, més de 130.000 persones van passar pels Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors, agrupacions de suposats soldats que, sovint sense haver comès cap delicte, eren obligats a treballar durament sense garanties, gairebé de franc, i que recentment han rebut el nom d’esclaus de Franco.

En el seu darrer informe sobre Espanya, del setembre del 2017, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides, en el qual ha participat Innovation and Human Rights, destaca: «Especialment preocupant resulta constatar que la majoria de recomanacions fonamentals a fi que els familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura puguin investigar la sort i el parador dels seus sers estimats, tenir accés a la veritat, a la justícia i a reparacions no han estat plenament implementades, i que fins avui els familiars estan lliurats a la seva pròpia sort.»

En la majoria de casos, accedir a la informació no és senzill. S’al·ludeix a la Llei de protecció de dades referint-se a persones desaparegudes o que fa més de 50 anys que són mortes. Per això, des d’Innovation and Human Rights hem cursat diverses peticions d’accés a la informació pública i tenim alguns convenis de col·laboració en marxa. Una de les bases de dades a les quals hem sol·licitat accedir és la del Cost Humà de la Guerra Civil del Centre d’Història Contemporània, dels morts catalans, per poder difondre el treball que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya des de fa trenta anys en aquest sentit.

Quan el jutge Baltasar Garzón va obrir un controvertit sumari per crims contra la humanitat a Espanya, l’any 2008, les associacions de memòria històrica van fer-li arribar llistes que sumaven més de 114.000 desapareguts, que després es van ampliar a 143.000. El Jutjat número 5 de l’Audiència Nacional els va agrupar en una base de dades que el Grup de Treball de Desaparicions Forçoses o Involuntàries reiteradament reclama al Govern espanyol que es faci pública. Sense resultats.

Barcelona: 800 dies sota les Bombes | BTV Datalab

Una visió de conjunt: la base de dades unificada d’Innovation and Human Rights

L’associació sense finalitat de lucre Innovation and Human Rights presentem la base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Té més de 200.000 documents amb noms i cognoms, i continuem afegint-hi dades mentre cerquem i investiguem més fonts d’informació. La majoria de documents mai no havien estat tan accessibles abans. L’hem fet per ajudar les víctimes i els seus descendents a trobar informació i per donar suport a persones que encara cerquen justícia i reparació, com les de la Mesa d’Entitats Memorialistes de Catalunya, amb la Comissió de la Dignitat, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Lo Riu, Memòria de Mallorca, els familiars de desapareguts impulsors de la creació del Banc d’ADN i d’altres.

Volem contribuir a difondre i promoure la investigació històrica amb tractament de dades sobre aspectes investigats menys coneguts de tot allò relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, amb rigor, referència a documents i profunditat. Perquè, fins ara, la majoria de les històries i els protagonistes de la repressió han restat ocults. En part perquè no se’ls ha reconegut com a víctimes per la Llei d’amnistia del 1977 o perquè no tothom ha tingut la convicció de l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme o d’altres associacions i iniciatives. Queda molta feina per fer, tot i interessants documentals com Desde el otro lado del charco, de datecuenta.org, que s’acaba d’estrenar; Un padre (Victor Forniés, 2016), Avi, et trauré d’aquí (Montse Armengou i Ricard Belis, 2014), i El camí d’un protocol (Carles Seuba, 2013).

La base de dades neix de la necessitat de saber què va passar amb els membres de la nostra família, fins on va arribar l’abast de la repressió i qui concretament la va patir; necessitat i dret a saber que contrasten amb la dificultat d’accés i la fragmentació de la informació. A Natalia Lemos, de combatientes.es, la dispersió de la documentació en multitud d’arxius i la dificultat de trobar informació sobre el seu avi va portar-la a elaborar la guia Cómo realizar una búsqueda, amb dotzenes d’enllaços.

La base de dades centralitzada inclou inicialment documents respecte a víctimes mortals, víctimes de desaparició forçada i víctimes de repressió durant la Guerra Civil i el franquisme. Actualment, la característica fonamental és un cercador per nom, però s’aniran ampliant les eines de consulta i les possibilitats. Igualment, treballem per harmonitzar i relacionar els documents disponibles. Estem en procés d’integrar en un sol web centenars de fonts documentals i d’iniciatives de memòria històrica molt diverses en mida i ubicació geogràfica arreu d’Espanya. Tenim conjunts de dades de desenes de milers de documents, altres d’alguns centenars i altres fins i tot d’una vintena. Per exemple, hi ha documents d’investigacions d’història local i altres d’arxius estatals.

La base de dades té dos valors afegits: (1) només inclou documents dels quals es pot citar la referència de la investigació —sigui un projecte d’alguna institució o d’autoria individual— i, sempre que és possible, la referència de l’arxiu on es troben, i (2) tot és accessible a un clic.

Un projecte inspirador és SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), la base de dades de la Universitat de Barcelona amb informació documental de més de 19.000 brigadistes, amb més de 1.500 fonts documentals.

Membres de la Brigada Internacional a la cuina britànica d'Albacete, 1936-1937 | Imperial War Museum | Domini públic

Membres de la Brigada Internacional a la cuina britànica d’Albacete, 1936-1937 | Imperial War Museum | Domini públic

Iniciatives fragmentades

Algunes administracions públiques han pres iniciatives diverses per donar a conèixer la repressió franquista. Per exemple, Galícia té el projecte nomesevoces.org, pel qual, mitjançant un acord entre les tres universitats públiques i la Conselleria de Cultura de la Xunta, el 2006 es va posar en marxa la creació d’una base de dades de víctimes gallegues de mort i de represàlies. Ara se’n pot consultar la llista i fins i tot descarregar-se un fitxer.

El Govern del País Basc publica també una «llista de persones mortes, afusellades i/o desaparegudes a Euskadi durant la Guerra Civil i la dictadura franquista» i centralitza tota l’activitat entorn del tema amb Gogora, Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans.

El Govern de Navarra va una mica més enllà i, mitjançant el seu sistema d’arxius, ha indexat amb nom i cognom més de 42.000 fitxes de combatents de la Guerra Civil i ha publicat en línia més de 1.500 sentències inculpatòries i absolutòries del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, digitalitzades, de manera que es poden descarregar íntegrament. Val a dir que aquest tribunal jutjava segons la llei del mateix nom, dictada al febrer del 1939, «reconeixent la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria», amb l’agreujant de ser retroactiva des de l’1 d’octubre de 1934.

Pel que fa als arxius, només de militars, n’hi ha vint-i-vuit a tot Espanya, i sovint cadascun conserva documentació d’un determinat fragment de vida: reclutament, tropa, comandament, afecció o desafecció segons avals, judici militar, privació de llibertat a presó o camp de concentració, batalló de soldats, batalló disciplinari de soldats treballadors, batalló disciplinari de soldats treballadors penats, entre d’altres.

Igualment, hi ha arxius de molts altres tipus: autonòmics, comarcals, municipals, judicials, eclesiàstics, parroquials, etc., i en tots ells hi ha la possibilitat de trobar-hi documents relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme, que provin l’ingrés en una presó, en un hospital de sang, i la mort per ferides o per accident o per execució després d’un consell de guerra o també de manera extrajudicial.

Malgrat tot, no sembla existir la voluntat política de preservar la memòria amb visió de conjunt. També cal reconèixer la feina dels arxivers i arxiveres malgrat la poca dotació de recursos i ens plau molt que el projecte tingui el suport de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya.

Un dels conjunts de dades que hem integrat és la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, amb gairebé 70.000 registres, publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) el passat mes de juliol en format de dades obertes. L’ANC publicà aquest fitxer arran de l’aprovació de la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals militars i simbòlicament nul·les les sentències i resolucions de les causes instruïdes per causes polítiques. Calen més lleis valentes com aquesta per promoure l’accés a la informació de la Guerra Civil i l’època franquista en format reutilitzable. Arran d’aquesta publicació, desenes de persones que han accedit a la llista de l’ANC han descobert noms de familiars dels quals desconeixien que havien estat víctimes de represàlies. Aspirem a què la nostra base de dades tingui també aquest efecte.


Innovation and Human Rights, amb la publicació d’aquesta base de dades, vol aportar el seu gra de sorra a la veritat, la justícia i la reparació. Si sou investigadors o investigadores i voleu que publiquem les vostres dades o voleu compartir la vostra història, escriviu-nos a info@ihr.world.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Dades per a la memòria històrica