Dades de la crisi humanitària

Una família iemenita caminant pel desert cap a un camp d’acolliment establert prop d’Aden, 11 de gener de 1949 | Wikipedia | Domini públic

Guerra. Bombes. Soldats hostils. Por. Fred. Son. Calor. Esgotament. Mort al teu voltant. Angoixa. Ansietat, per tu i pels teus: costa molt imaginar-se què veu i què sent una persona com tu quan ha de fugir corrents de casa seva, potser per no tornar-hi, només amb el que pot dur a sobre, per risc de perdre la vida.

El món, no només Europa, viu una crisi humanitària des de l’inici de la guerra de Síria el 2011. Cinc milions de sirians (un de cada quatre) s’han sumat a persones dels altres tres països que tenen més d’un milió de refugiats al món: l’Afganistan, amb 2,7 milions (un de cada 12 afganesos), Somàlia (un de cada 10) i la República del Sudan del Sud (un de cada 16), amb un milió cadascú. Aquest darrer país ha superat el milió la tercera setmana de setembre i la majoria dels que fugen són dones i infants. Si haguessis de marxar, què t’emportaries?

Què és un refugiat?

Perquè un migrant pugui convertir-se en refugiat ha de sol·licitar la protecció de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La persona ha de trobar-se fora del seu país d’origen «per temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinió política». L’ACNUR intenta ajudar també els apàtrides i les persones desplaçades internament. El web de Barcelona Ciutat Refugi té respostes a les preguntes més habituals pel que fa a això. A banda de CCAR/CEAR, ACCEM i d’altres, hi ha iniciatives ciutadanes per ajudar-los, des de la xarxa BAC fins a un blog d’ajut pràctic.

Quants refugiats hi ha?

L’equivalent a la suma de les poblacions d’Espanya i Romania, és a dir, 65 milions de persones, està en aquesta situació: s’han vist forçats a marxar del seu entorn habitual per sobreviure. Al voltant de 40 milions són desplaçats interns, és a dir, estan vivint dins el seu país però en camps de refugiats o en ciutats allunyades d’allà on hi ha conflicte. Uns 21 milions estan refugiats en altres països (5 milions són palestins ajudats per la UNRWA) i 3 milions són sol·licitants d’asil i estan a l’espera d’una decisió per part del país.

La televisió britànica Channel 4 va calcular que els sol·licitants d’asil d’Europa el 2015 havien recorregut com a mínim 3.200 milions de quilòmetres: només els sol·licitants d’asil i només l’any 2015. Així van crear l’impressionant interactiu Two Billion Miles per experimentar exemples d’aquests viatges. La distància supera les 250.000 voltes a la Terra, o la d’anar i tornar de la Lluna més de 4.000 vegades.

A Espanya, per exemple, 6.651 persones van sol·licitar asil entre el gener i el juliol del 2016. La majoria eren d’Ucraïna (23%), Veneçuela (19%) i, només en tercer lloc, de Síria (17%) [elaboració pròpia. Font].

No és sorprenent que els sol·licitants fossin tan pocs. A Espanya, només una de cada 34.522 persones és un refugiat. En els quinze anys entre el 2000 i el 2014 s’ha reconegut l’estatut de refugiat a poc més de 3.600 persones, segons el web on les Nacions Unides i l’ACNUR publiquen estadístiques de sol·licituds i reconeixements d’estatut de tots els països [elaboració pròpia. Font].

Si recorrem a les dades que publica el Ministeri de l’Interior, veurem que es va concedir el dret d’asil a 384 persones, entre ells 122 sirians, i es va autoritzar dos menors algerians a residir a Espanya (Asilo en cifras 2014, publicat al setembre del 2015, darreres dades disponibles). No hi ha dades oficials del nombre de refugiats a l’Estat perquè no se’n fa el seguiment, ens informa l’ACNUR.

La vergonya és més apressant si recordem que, dècades enrere, durant tres setmanes del 1939, després de la Guerra Civil, hi va haver més de 465.000 espanyols passant la frontera francesa i convertint-se en refugiats.

La comparació amb Alemanya és aclaparadora. Allà, un de cada 280 habitants és refugiat i el 2015 se’n van acceptar més de 138.000 de nous: 97.000 eren de Síria, però també n’hi havia 10.000 de l’Iraq i 9.000 d’Eritrea. Així, no sorprèn que el 2016 Alemanya porti 435.000 sol·licituds d’asil, el 42% de Síria. També a l’entorn europeu, a França hi ha un refugiat per cada 341 habitants i l’any passat va concedir l’estatut a més de 21.000. Lucify ha fet una visualització interactiva del flux cap a Europa amb les dades de procedència i destinació de sol·licituds d’asil. En alguns casos, es demana asil per persecució religiosa, com analitza The Exodus Project.

Ara, el país amb un major nombre de refugiats per habitant és el Líban, amb un per cada cinc; seguit de Jordània, amb un per cada onze, i Turquia, amb un per cada 31. La majoria d’ells ve de Síria.

Aquests tres països són, també, els que acullen més refugiats arreu del món: 2,5 milions Turquia i més d’un milió el Pakistan i el Líban.

Hi ha diversos projectes de periodisme de dades que han volgut explicar les migracions generades a conseqüència de conflictes bèl·lics. Sens dubte, el projecte en línia més ambiciós i efectiu és The Refugee Project, un mapa interactiu que registra moviments de refugiats arreu del món des del 1975, amb històries que aporten context. Cal tenir en compte que utilitza només les dades de persones a qui s’ha concedit l’estatut de refugiat. És a dir, hi ha molta més gent.

Captura de pantalla de The Refugee Project | © The Refugee Project

La guerra a Síria agreuja la crisi humanitària?

Aquest és el punt de vista que s’està transmetent des dels estaments polítics i els mitjans de comunicació. Itziar Ruiz Giménez, doctora en Relacions Internacionals i expresidenta de la secció espanyola d’Amnistia Internacional, explica que s’hauria d’anar més enllà d’aquest discurs i valorar tres grans negocis que s’estan beneficiant d’aquesta crisi: el negoci de la seguretat en defensa de les fronteres, el negoci de les rutes il·legals de migració a Europa i l’interès de les elits que hi hagi gent sense drets.

El 2011, hi havia 20 milions de persones a Síria. Els refugiats no arribaven a 20.000 i la meitat d’aquests estaven a Alemanya. El 2015 ja hi ha 4,9 milions de refugiats, dels quals 2,5 milions han anat a Turquia, un milió al Líban i més de 600.000 a Jordània. Una de cada quatre persones a Síria s’ha convertit en un refugiat. Com ha canviat el país des de llavors?

Ara, 13,5 milions de sirians requereixen ajut humanitari, segons l’ONU. D’ells, hi ha 7,6 milions de desplaçats interns, 4,8 milions de refugiats fora del país i 1 milió ha sol·licitat asil. El 15 de setembre, Amnistia Internacional ha denunciat que enmig del desert, a la frontera entre Síria i Jordània, hi ha 75.000 refugiats atrapats en situació d’emergència. Van qualificar l’acord entre la Unió Europea i Turquia de «cop històric als drets humans» i investiguen abusos contra els refugiats per retorns forçats.

On són els refugiats?

Hi ha camps de refugiats que gestionen l’ONU, la Creu Roja i també ONG, però molta gent cerca altres tipus d’habitatge. Hem tingut accés a la informació dels camps gestionats per l’ONU, i els camps dels països on arriben els sirians no són els més plens.

Mentre que aquestes són les dades de l’ACNUR, Reuters publica que Kenya reclama més fons de l’ONU per poder repatriar 300.000 somalis que viuen a Dadaab, després de diversos anuncis de tancament el passat estiu [en realitat Dadaab són cinc camps de refugiats ajuntats en un]. Val la pena destacar que fem servir les dades oficials, però no podem obviar que les xifres reals de migrants són molt superiors i molt difícils de precisar.

L’ACNUR no proporciona dades de superfície dels camps, però un intent de mesurar Kakuma, el quart més gran, en dóna al voltant de 9 km²: poc més de l’extensió de tot l’Eixample [amb Google Earth Pro].

Camp de refugiats de Zaatari per als refugiats sirians a Jordània, només conté 80.000 refugiats dels 1,3 milions que hi ha al país, 18 de juliol de 2013 | Wikipedia | Domini públic

Ofegar-se intentant arribar a Europa

Hi ha qui mira el mar Mediterrani i plora pensant en tots els migrants que han mort intentat creuar-lo. El 2013, periodistes de quinze països van unir-se per crear una base de dades de migrants desapareguts al Mediterrani.

The Migrants Files va comptar més de 30.000 morts des del 2000 i es va interrompre el passat juny per manca de fons. L’esforç, amb la participació d’El Confidencial, va merèixer diversos premis internacionals.

Les dades i els projectes periodístics ajuden a posar la dura situació dels refugiats en context. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), de l’ONU, també actualitza dades dels migrants desapareguts al món. Un milió de persones van arribar per mar a Grècia, Itàlia i Espanya el 2015, i 300.000 en el que portem del 2016, segons l’OIM. Fins al 21 de setembre, n’havien mort 4.369 el 2016. D’ells, 3.213, més del 70%, ofegats al Mediterrani. Barcelona ha instal·lat un comptador de la vergonya que registra aquesta xifra. Altres han decidit intervenir en l’assumpte, com Òscar Camps, socorrista que va muntar l’ONG Proactiva Openarms (també a Twitter) a Badalona, que s’ha convertit en un referent d’ajuda pràctica als refugiats. A l’octubre difondran el documental Astral explicant la seva experiència.

Els infants

Els menors són els més perjudicats per la crisi humanitària. La fotografia del nen ofegat Aylan Kurdi el 2 de setembre de 2015 va fer que augmentés la percepció de la crisi al món occidental, però ben poc ha canviat des de llavors. Més de la meitat dels refugiats sirians són nens. S’estima que moren trenta infants cada mes en la fugida per viure dignament. A més, gairebé 200.000 menors han arribat sols a Europa des del 2008 per demanar asil. Alguns són orfes o s’han separat de les seves famílies durant el trànsit. Uns 10.000 nens han desaparegut al llarg d’aquest temps i així ho denuncia una iniciativa que demana mesures concretes dels estats membres de la Unió Europea i signatures d’adhesió. Què vol dir créixer com un refugiat? I què fa, per exemple, Mercy Corps per protegir-los?

Tecnologia

La possibilitat dels refugiats de connectar-se amb les seves famílies és fonamental un cop arriben a un lloc segur. Per això, han nascut plataformes com Refunite, que posa en contacte persones per Facebook i mòbil. N’hi ha mig milió de registrades. També hi ha altres aplicacions per ajudar.

L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer dades i recursos. Per a solucions, ens remetem a les vuit que proposa Amnistia Internacional. Si, quan acabeu de llegir-lo, trieu una organització per donar-hi el vostre ajut, haurem aportat un granet de sorra per acabar amb la vergonya.

Canals de YouTube d’informació: Amnesty International, ACNUR, Human Rights Watch, OIM