Cultura per a tothom

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona.

Concert de M. Berlioz a la sala d'actes del Cirque Olympique (L'Illustration, 25 gener 1845).

Concert de M. Berlioz a la sala d’actes del Cirque Olympique (L’Illustration, 25 gener 1845). Font: Bibliothèque nationale de France.

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona. S’hi van presentar i discutir experiències d’entitats culturals, principalment de Barcelona, al voltant de l’accessibilitat de la cultura, i específicament per a col·lectius d’adults en risc d’exclusió social, en el marc del programa general coordinat per Audiences Europe Network, amb l’ajut del programa Grundtvig de la Unió Europea. Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi que busca ampliar el llindar de la participació en cultura.

Cada soci organitza una jornada de presentació d’experiències d’entitats culturals de la seva ciutat, en què es presenten projectes pensats perquè siguin una mostra de cada context. Després d’una jornada a Copenhaguen (vegeu-ne el relat al blog) i d’una segona a Oslo, la tercera ha estat a Barcelona, organitzada pel grup articketBCN, en què s’han presentat casos segons la trajectòria de l’entitat cultural i s’han donat exemples representatius de la gran varietat de les iniciatives.

La jornada de Barcelona es va dividir en set taules de discussió, de manera que es presentaven dues experiències en cada taula i es disposava d’un espai de discussió ampli per poder fer preguntes, demanar detalls, aportar altres experiències i reflexionar.

Les dues primeres taules es van centrar en exemples de museus. A la primera es van presentar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un dels museus que fa més anys que treballa per la inclusió social, i el Museu Marítim, un dels pocs museus que té la funció social integrada en el projecte des de ja fa uns quants anys. El MNAC va presentar una experiència que fa anys que funciona, el Museu espai comú, de treball artístic amb persones adultes amb paràlisi cerebral, discapacitat cognitiva i problemes de salut mental. El Museu Marítim va presentar dos projectes en fase de desenvolupament, l’un amb dones de col·lectius diversos d’immigració recent per fer un receptari comú de la cuina del peix arreu del món i després poder integrar aquests plats al menú del restaurant del museu, i l’altre de treball amb gent gran i adolescents, per fer una feina de recerca sobre l’ús de la platja i una exposició al casal de gent gran.

La segona taula del matí girava al voltant de la incentivació de la memòria tant al Museu Picasso de Barcelona com al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En el primer cas, es va explicar en quin punt està el projecte de treball de la memòria amb els avis del casal prop del museu, utilitzant les obres de Picasso per parlar dels temes més quotidians. El segon cas és un projecte per a malalts d’Alzheimer i els seus cuidadors, amb l’objectiu d’oferir una sortida lúdica i cultural tant per als malalts com per a qui els acompanyen.

La primera taula de la tarda presentava dos projectes d’integració social en un barri amb un grau molt alt d’immigració, al centre de Barcelona. El primer projecte és de la Fundació Tot Raval, una entitat que agrupa totes les entitats culturals del barri (el Liceu, la Filmoteca de Catalunya, el MACBA, el Museu Marítim, el CCCB, els teatres, les biblioteques, les escoles de música, etc.), juntament amb totes les associacions, les entitats de col·lectius immigrants, etc. Junts organitzen el Festival de cultura Raval(s), on es mostren les iniciatives culturals d’aquestes entitats. El segon projecte és d’una de les associacions del barri, l’Almazen, que utilitza el circ com a eina d’integració, el Raval Zircus, seguint l’exemple d’una experiència d’èxit en un barri perifèric de Barcelona, el Circ de Nou Barris, i treballant amb la seva col·laboració i complicitat.

La segona taula va presentar dos projectes d’arts escèniques. El primer era del coreògraf Jordi Cortés, que incorpora a la seva companyia persones amb discapacitat motora que són ballarins, i organitza tallers de dansa per a tot tipus de persones amb tota normalitat. El segon era el cas de l’Obra Social “la Caixa”, una fundació d’un banc que té com a missió treballar per la inclusió de tothom en la cultura, i que té molts projectes propis i en finança molts d’altres entitats a través d’una línia d’ajuts. Un dels projectes propis que s’estava treballant va ser Migraland, una obra de teatre del director d’escena Alex Rigola en una població amb un elevat nombre d’immigrants procedents de l’àrea africana, Salt, i que s’estrenava al festival de teatre Temporada Alta.

El divendres al matí es va dur a terme una sessió que va començar amb música i va continuar amb arts escèniques, i també un projecte d’ampli abast que implica moltes de les entitats culturals de Catalunya. La primera presentació va ser l’Auditori: Educa, un projecte de llarg abast que, a partir de l’educació i les sessions lúdiques, mira d’incentivar l’amor per la música a tots els usuaris. Va presentar tres programes: «Cantània», un projecte per a escoles amb un objectiu secundari, que és arribar a les famílies, i els programes «Et toca a tu» i «Un matí d’orquestra», aquest últim per a col·lectius amb malalties mentals. La segona presentació va ser la d’Apropa Cultura, un projecte sortit de l’Auditori, però ampliat fins a abastar tots els auditoris i teatres de Catalunya, a més de la incorporació recent dels museus d’articketBCN. És un sistema unificat que ha esdevingut un recurs de lleure que facilita la tasca dels educadors socials de més de 950 centres socials d’arreu de Catalunya. La tercera presentació del matí va ser la del Festival Eclèctic, un festival de la ciutat de Tarragona que ofereix espais per presentar-hi obres escèniques realitzades per diferents grups de col·lectius amb discapacitat, una cita anual que aporta reptes, il·lusió i, sobretot, compromís.

En cada una de les taules hi va haver espai de preguntes, debat i opinions, així com l’aportació d’altres experiències que eren pertinents per poder comparar i compartir. Al final de tota la jornada es va proposar als assistents la tasca de fer conjuntament unes conclusions; en petits grups havien de dir quines tres idees s’endurien a casa.

Les idees que van sortir, com a conclusions de les jornades, són les següents:

  • Com es mesura l’emoció? Un dels beneficis d’aquests projectes és treballar amb emocions. Els resultats i l’impacte de la majoria dels projectes són intangibles i de llarg termini, i és difícil establir un mètode d’avaluació efectiva. Compartir propostes i reflexions és tan benvingut com compartir projectes.
  • No cal desenvolupar els públics, sinó que més aviat cal desenvolupar les institucions. Molts dels projectes d’accessibilitat a museus s’assumeixen per part del personal, però no estan sempre integrats en les polítiques d’accessibilitat de la institució o en les agendes de direcció.
  • Prioritzar la construcció de significat. El contingut hauria de ser sempre el punt de partida per construir i desenvolupar una relació. Mantenir sempre l’art i les persones al centre del projecte assegura el resultat.
  • Cal estar disposat a ser utilitzat de maneres que potser ni s’havien imaginat, però que segur que tenen significat per al col·lectiu al qual cadascú s’adreça, i a posteriori també tindran significat per a tothom. Ser generós i respondre a les seves necessitats amb els recursos que són específics de cada entitat permet construir confiança i experiències significatives.
  • Construir ponts entre institucions, entre públics, entre espònsors, entre camps professionals… Trobar la sinergia, els recursos i els coneixements que cadascú necessita en d’altres permet que cada projecte creixi.
  • Cal ser conscient del poder de transformació i de propagació del projecte. La inclusió porta a la inclusió, que, al seu torn, porta a la inclusió… Repetir i créixer, potser a petites passes, però sempre endavant.
  • Cap llei ni cap debat no seran més importants que ser-hi presents. Cal presentar els resultats dels projectes no només a l’entorn més immediat del grup social amb el qual es treballa, sinó a la societat, donarà visibilitat, orgull i respecte als grups en risc d’exclusió social. Fer públic el seu potencial els dóna reconeixement.
  • Si, tot és molt bonic, però no hi ha diners! Molts dels projectes presentats s’han desenvolupat de baix cap a dalt, i normalment el pressupost principal ha consistit en la il·lusió i el compromís. Per fer-los sostenibles, cal pensar en projectes low cost que utilitzin els recursos de què ja es disposa, i també a involucrar la direcció i buscar socis. I també cal ser conscient que treballar en la inclusió social pot obrir portes a finançament que potser abans no es tenia.

El grup articketBCN i Audiences Europe Network, en el marc del projecte Open All Areas, posen a disposició de tothom el blog d’Open All Areas Barcelona per compartir aquestes experiències i donen la possibilitat de poder aportar-n’hi d’altres que siguin rellevants. Us convidem, per tant, a afegir-hi el vostre projecte, de manera que quedi constància de la feina que s’està fent des de les entitats culturals per obrir-se i ser molt més accessibles a tots tipus de públics.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari