Com escrivim i llegim els llibres del segle XXI

Les noves vies de creació i consum de continguts obliguen la indústria editorial a reformular el seu model de producció i distribució.

Alumnes de l’escola de primaria William Hulme al laboratori d'informàtica, 1974

Alumnes de l’escola de primaria William Hulme al laboratori d’informàtica, 1974 | University of Salford | CC BY-NC-ND

No hi ha dubte que Internet ha transformat la societat i els seus hàbits. La forma en què produïm i consumim continguts ha mutat, i el món editorial no n’és una excepció. Mentre la feina d’escriptor s’ha expandit més enllà de l’escriptura, nous actors irrompen en el terreny de la creació literària plantejant noves formes d’entendre l’autoria. A la vegada, el llibre imprès deixa de ser el principal suport de lectura i guanyen força les noves finestres digitals. Davant d’això, el sector editorial es veu obligat a adaptar-se a un nou escenari que encara s’està definint.

Ja no és novetat que els avenços tecnològics de les últimes dècades, que es van iniciar amb la revolució industrial, han causat canvis substancials en la humanitat. Hem assistit a un canvi qualitatiu i quantitatiu en les esferes econòmiques, socials i culturals. En poc més d’un segle s’ha avançat més que en centenars i centenars d’anys.

Tanmateix, havia d’arribar una altra revolució. Internet, la seva popularització i la interconnexió. Moltes barreres han deixat d’existir, la comunicació es va expandir i es va multiplicar, i la informació va començar a circular molt més ràpid que abans.

La capacitat de producció de textos, vídeos, imatges, música, etc. (continguts) esdevé imparable i algunes indústries comencen a trontollar o, si més no, el seu model de negoci esdevé obsolet davant la nova realitat.

Aquest és el cas de la indústria editorial si no fa un cop de timó i canvia el rumb de seguida. La indústria editorial es va quedant obsoleta, igual que el seu negoci, basat en una concepció dels drets d’autor del segle passat i en una manera de produir i fer circular el seu producte, el llibre, que necessita importants i urgents ajustos per ser rendible.

Cal fer-se diverses preguntes quan es tracta aquest tema. Què volem dir quan parlem de continguts? Què anomenem llibre avui dia? La indústria editorial és realment conscient del canvi d’hàbits de la població? Per què es produeix més del que el mercat demana? Com ha afectat l’autopublicació el negoci de l’edició?

Per contingut ens referim a una obra, a un diamant en brut abans de ser polit, editat, treballat, reinterpretat, descodificat, etc., per convertir-se en un llibre, una pel·lícula, un audiollibre, una pàgina web, un curs o qualsevol altra modalitat o suport. El llibre és un format, un suport, un vehicle —un continent—; un dels tants empaquetats que pot revestir un mateix contingut.

Les preguntes són moltes i podrien ser inacabables. Aquí volem centrar-nos en els canvis produïts en la creació de continguts i en com consumim i gaudim d’aquest contingut. Com els formats o suports d’aquest contingut es transformen en finestres de lectura.

La tradició

Tradicionalment, «el diamant en brut» partia, motu proprio, d’un autor o bé un editor li sol·licitava que produís un determinat text, imatges, etc. (obra per encàrrec). Aquesta tasca creativa es convertia en l’obtenció de còpies originals (per exemple, en el cas de les fotografies i il·lustracions) o en un manuscrit (en el cas dels textos). Aquests originals, un cop enllestits i ja a l’editorial, entraven en el procés d’edició editorial.

Si ens centrem en el text, en el manuscrit, aquest rebia una successió de correccions mentre passava per les fases de disseny, composició i proves d’impremta. Un cop editat i treballat aquest text (contingut), es bolcava sobre paper mitjançant la impressió. L’objecte resultant d’aquest procés és el que s’anomenava llibre.

Així ha estat gairebé tot el segle passat i així continua sent avui. Però, els matisos aplicables a cada pas i fase són enormes. Matisos que tenyeixen la producció d’aquest text, així com els processos, els formats i el consum d’aquest contingut.

Co-lectura. Llibre tradicional i llibre electrònic, 2016

Co-lectura. Llibre tradicional i llibre electrònic, 2016 | Freestocks | CCO

La creació del segle XXI

La romàntica imatge de l’escriptor assegut al seu escriptori, envoltat de llibres i escrivint de manera apassionada a la seva màquina d’escriure ja sabem que és idíl·lica.

Avui un autor no només escriu, sinó que també administra i alimenta un blog, gestiona les seves xarxes socials i organitza i dicta tallers en línia i fora de línia, només per esmentar algunes tasques. La gran majoria de les vegades viu d’una altra feina que no és la d’escriure. És a dir, el primer canvi el percebem en qui produeix el contingut: el seu creador.

Entre les tantes activitats que realitzen els autors actuals podem trobar que també participen en la creació d’obres col·lectives a través d’Internet. Així, hi ha el fenomen fanfiction («ficció de fans») que consisteix en l’escriptura de relats de ficció per part d’aficionats a una obra literària.

Aquestes narracions —on intervenen molts autors des de diferents llocs del món, connectats a Internet— prenen els personatges, les situacions i/o les localitzacions de la història original per transformar-los, ampliar-los, completar-los, reconstruir-los o reinventar-los.

Plataformes com Wattpad, Goodreads, Fanfiction.net, Fanfic.es permeten la interacció de fans de la literatura que, d’una banda, la consumeixen i, de l’altra, la transformen per generar noves obres literàries.

Aquest fenomen planta cara a la concepció de copyright i a la gestió de la propietat intel·lectual, i constitueix un desafiament per a la indústria editorial si pretén publicar una obra col·lectiva d’aquestes característiques.

Una altra de les tasques que fan els autors actuals és escriure a la babalà, sense que hi faci res la qualitat, i mesurar-se enfront d’altres autors. Això és el que poden fer durant un mes a l’any, al novembre. Aquest programa es diu NaNoWriMo (National Novel Writing Month), es duu a terme arreu del món i consisteix a produir i produir; l’únic objectiu n’és crear contingut.

Per això, cada 1 de novembre els autors han de començar a escriure i abans de la mitjanit del 30 de novembre tenir escrites almenys cinquanta mil paraules d’una novel·la. Els wrimos (participants de NaNoWriMo) es reuneixen físicament al llarg del mes per oferir-suport, donar-se ànims i fer petites competicions i jocs relacionats amb la creació.

Aquests autors moderns també tenen un blog on publiquen continguts que generen ex profeso per a ell. Al seu torn, una entrada en aquest blog pot ser l’inici d’un curs en línia; un curs que, al seu torn, s’alimentarà d’altres entrades d’aquest blog i d’articles d’altres bitàcoles. I tots ells poden constituir el cor d’un llibre, imprès i digital.

Es podrien anomenar molts més exemples de producció de continguts i de noves vies de generar-los. Davant d’aquesta realitat, la indústria editorial no pot quedar-se indiferent i ha de repensar el seu negoci sobre la base del contingut i no tant sobre el llibre, sobre el suport.

Per sort, ja tenim uns quants exemples que s’inscriuen en aquesta línia: Planeta Hipermedia, Editorial Médica Panamericana, Campus Cep i Tiching.

Múltiples suports de lectura

Enfront de la producció múltiple i variada, també trobem que el consum de textos, fotografies i material audiovisual és polifacètic. Avui llegim més que mai, però no necessàriament llibres. Tenim al nostre abast, i pràcticament a cost zero, multitud de pàgines web, repositoris i blogs que tenen continguts interessants i valuosos, alguns fins i tot iguals o superiors als d’un llibre.

Podem llegir notícies al mòbil instants després de produir-se un fet; també en qualsevol diari en línia o una xarxa social com Facebook o Twitter. Podem enviar i rebre informació a cop de clic a través d’una tauleta. Consultem obres en línia, fem un curs i impartim un webinar a l’ordinador de taula. Desenes d’accions més les fem en el portàtil.

Llegir transcendeix el llibre imprès, llegir és un acte que va més enllà del format, del suport i de la indústria editorial. Avui llegim mitjançant diferents finestres; un llibre imprès és tan sols una d’elles. De fet, un llibre pot ser el producte d’un contingut generat en un blog o en un curs; al revés, un llibre pot ser el disparador d’un taller o un seminari que, al seu torn, es pot impartir tant en línia com de manera presencial.

Assistim a una era en què es llegeix moltíssim, per la circulació de la informació, per l’abast a diferents mitjans —incloses les xarxes socials—, per l’alt grau d’alfabetització de la població, etc. Per tant, la lectura no està en crisi ni decau; la indústria editorial i la manera en que entén la creació i el consum de continguts, sí.

Aquí rau el desafiament del sector editorial: com digitalitzar, no ja el llibre, sinó l’empresa; com aprofitar el contingut amb el qual genera i treballa per oferir noves formes i finestres de consum; com descodificar els hàbits dels lectors d’aquest segle i oferir-los un producte a l’alçada de les seves expectatives.

Vegeu comentaris2

  • Fabia | 14 gener 2019

  • andreia | 15 gener 2019

Deixa un comentari

Com escrivim i llegim els llibres del segle XXI