Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú

Transport de camells egipci, 1918 | Library of Congress | Domini públic

Quan, el març del 2014, els primers equips de Metges Sense Fronteres van arribar a la regió de Guéckédou, a la República de Guinea, per donar resposta a l’últim gran brot d’Ebola de l’Àfrica Occidental, van topar amb un problema bàsic: eren cecs, no hi havia mapes de la zona que els permetessin planificar les accions. Van haver de recórrer a una acció urgent de cartografiat col·lectiu, amb l’ajuda de diferents organitzacions que treballaven en el mapatge col·laborador. En aquell moment, les comunitats d’Open Street Map (OSM) a l’oest de l’Àfrica encara eren una raresa. Avui dia, aquests col·lectius s’han disseminat per tota la subregió i formen una xarxa amb un potencial considerable per acompanyar tota mena de projectes de desenvolupament.

Avui dia, les comunitats d’OSM han mapat detalladament no només la major part de les ciutats, sinó també extenses zones rurals que no tenen cap interès per als sistemes de mapes comercials a què qualsevol usuari té accés a través d’Internet. Així, la mateixa ciutat de Guéckédou, una localitat guineana que amb prou feines arriba als 70.000 habitants (l’any 2014), situada entre la frontera amb Líbia i Sierra Leone, té detallats tots i cadascun dels edificis a Open Street Map; mentre que per a Google Maps és poca cosa més que una silueta. Els membres de les comunitats han definit en els mapes milers de quilòmetres de la xarxa viària i han donat suport cartogràfic a la lluita contra processos naturals i humans que posen en perill la vida de persones.

Avui dia, a la ciutat senegalesa de Saint-Louis, Lamine Ndiaye lidera la documentació geogràfica de l’impacte de la pujada sobtada de la marea que es repeteix periòdicament i que provoca danys considerables en una de les ciutats icòniques de l’Àfrica Occidental. A la Costa d’Ivori s’han registrat amb detall les carreteres del país i s’han mapat els recursos sanitaris i assistencials per fer front al VIH. Mentrestant, a Guinea s’ha cartografiat el recorregut de les línies d’autobús de la capital, Conakry.

Tot això són sols alguns exemples d’iniciatives mitjançant les quals les comunitats de mapatge col·laborador intenten resoldre problemes quotidians que les administracions o les empreses no han atès; algunes vegades per falta de recursos o capacitat, en altres casos, per falta d’interès. L’acció d’aquestes comunitats, però, fins i tot transcendeix el compromís amb l’entorn més immediat, que és evident, i els permet mobilitzar-se de manera solidària per donar resposta a reptes més globals. Nathalie Sidibé, activista maliana, és un referent de la cartografia oberta a tota la regió, i recorda que nombroses comunitats s’han implicat en campanyes de mapatge de les zones afectades per l’Ebola a la República Democràtica del Congo o en la resposta humanitària davant l’assot de l’huracà Matthew a Haití.

Una de les principals motivacions per implicar-se en les comunitats OSM al continent africà té relació amb l’objectiu de produir dades obertes que puguin reutilitzar-se, compartir-se i reproduir-se en qualsevol projecte que tingui com a fi una millora social. Emmanuel Adjogble és un membre destacat de la comunitat togolesa, i posa sobre la taula alguns dels reptes fonamentals. «Les dades cartogràfiques són fonamentals, avui dia, però on les trobes, quan et fan falta? Et veus obligat a anar als serveis oficials de cartografia. Has de tenir diners, perquè t’ho facturaran, però és que a més t’oferiran dades que no estan actualitzades. En països com el meu, les dades poden datar del 1970 o del 1980, i som al 2018», ironitza Adjogble. Tenint en compte aquestes condicions, la reflexió és senzilla: «Per què no produïm dades sobre els nostres països accessibles per a tot el món, a través d’un sistema lliure i gratuït com l’OSM?», ens interpel·la l’activista togolès.

El burkinès Guiella Gildas és un defensor convençut de tot el que faci olor de codi obert i de feina col·laboradora. Va ser un dels que van promoure els primers passos de la comunitat OSM local, fa pràcticament cinc anys. El punt de partida s’inscriu en aquesta mateixa línia: «Per a mi, la cartografia oberta és interessant a l’Àfrica perquè ens permet dominar una mica més el nostre propi territori. I això implica poder accedir a un coneixement fonamental del nostre entorn.»

Sidibé apel·la de manera directa al resultat d’aquestes feines voluntàries i comunitàries que els diferents grups han dut a terme. Per a aquesta experta de la cartografia oberta, n’hi ha prou de veure com les aportacions de les comunitats locals serveixen «per millorar la mobilitat a les ciutats africanes, per prevenir les inundacions i per facilitar l’accés a la salut o a l’aigua potable, a través de l’acompanyament d’aplicacions mòbils, per exemple».

«Constantment pensem de quina manera poden aportar solucions, les nostres comunitats, a través d’aquestes dades obertes que podem produir, per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible», explica Nathalie Sidibé.

Percebuda com una eina de desenvolupament per als països africans, alguns dels seus membres han arribat a les comunitats OSM des d’un compromís cívic i ciutadà, com defensa Sally Bilaly Sow, un jove baluard del grup de cartografia oberta de la República de Guinea. «No es pot parlar de desenvolupament sense tenir control sobre el territori, sense dominar-lo. Les comunitats OSM de l’Àfrica poden ser un dels motors de desenvolupament», assegura Sow, perquè, des de la seva perspectiva, són les dades les que permeten fer les projeccions i les planificacions, fer les radiografies de les situacions actuals per identificar els reptes i plantejar les estratègies per superar les dificultats.

Així, les comunitats OSM són grans productores de dades obertes i d’ús lliure i gratuït, que es converteixen en eines tant per a investigadors com per a emprenedors. «El fet que siguin dades obertes no vol dir que no es puguin fer servir per desenvolupar empreses», comenta el jove guineà, en referència, per exemple, a l’aplicació mòbil que aprofita el cartografiat de les línies d’autobús de Conakry.

La posició de l’ivorià Aurelien Kouame és molt similar. La seva experiència en la cartografia oberta l’ha dut a afirmar que, sense un mapa de base dels territoris, el desenvolupament local és quasi impossible. Per a ell, la producció i l’intercanvi de les dades geogràfiques que generen les comunitats són una forma directa de millorar la vida diària de la ciutadania, per l’ús que se’n pot fer. El senegalès Lamine Niaye hi aprofundeix una mica més:

Avui dia, les comunitats OSM tenen un paper molt important en l’alliberament de dades geogràfiques en els països en desenvolupament, que es converteixen en una eina fonamental d’ajuda en la presa de decisions dels poders públics i de les institucions internacionals. A més, s’hi afegeix la reutilització de dades per generar aplicacions que contribueixen de manera sostenible al desenvolupament endogen dels nostres països i del continent, en general. La cartografia és una disciplina transversal que intervé en molts dels aspectes que influeixen en la millora de les condicions de vida de les poblacions.

Sally Bilaly Sow, que reconeix que pertany a una de les comunitats locals OSM que ha arribat al panorama continental, menciona el valor de l’aspecte comunitari: «De vegades, quan fem promoció de la cartografia oberta, topem joves que ens pregunten què en trauran, ells, a canvi, i els parlo de l’experiència comunitària de la feina col·laboradora, que permet establir lligams amb persones de perfils diferents. A la llarga aquestes relacions poden ser-vos útils, això és el que els dic jo.» La seva comunitat, la guineana, com totes les altres, s’ha construït, en bona mesura, a través del contacte amb activistes més experts. És habitual que comparteixin, entre les diferents comunitats, sessions d’autoaprenentatge, i que s’ofereixin suport i col·laboració entre si, a més de participar, sovint, en els mateixos projectes quan es fan crides internacionals.

En les seves reflexions, Guiella Gildas repeteix un cop i un altre dues idees, la de la comunitat i la del bé comú. En aquests dos conceptes, Gildas hi veu els pilars del mapatge col·laborador; però, a més, des del seu punt de vista, aquests valors són dos dels més habituals de les cultures tradicionals africanes. El burkinès adverteix:

Amb un sistema com OSM, mantenim un sentit de comunitat que per a nosaltres és molt important. Però és que, a més, el fet que els productors d’aquestes dades siguin múltiples fa que siguin més fiables. En la situació en què ens trobem als nostres països, en els quals les infraestructures canvien molt de pressa, ens cal, per exemple, un sistema que s’actualitzi de manera àgil. I OSM ens el brinda, mentre que Google Maps, per exemple, no segueix aquesta evolució del continent, tan ràpida.

En relació amb les diferents fórmules de feina comunitària que persisteixen en molts racons del continent, Gildas apunta que «la noció de la col·laboració i el repartiment col·lectiu dels esforços és el que ens pot permetre superar la bretxa de desenvolupament de què habitualment es parla».