«Björk digital»: una òpera tecnològica

L’experiència immersiva de Björk marca un punt d’inflexió a l’hora de viure la música gràcies a la realitat virtual.

Representació de l'òpera Orfeu i Eurídice, 1949

Representació de l’òpera Orfeu i Eurídice, 1949 | Nationaal Archief | Domini públic

La capacitat d’intuïció experimental de Björk és infinita i possiblement aquest és el motiu pel qual ha trobat en la innovació digital un aliat creatiu tan fructífer. En un moment en què l’audiovisual viu una explosió creativa i d’innovació tecnològica semblant a la dels inicis del cinema, els artistes amb la ment més oberta i viva s’estan apropiant d’aquests nous llenguatges per transformar la seva pràctica, en aquest cas musical, cap a una obra àmplia, que posa l’espectador cada vegada més en el centre de l’experiència ―de l’storytelling a l’storyliving.

L’exposició «Björk digital» és un recull dels videoclips immersius del seu darrer àlbum Vulnicura, que l’artista islandesa ha anat produint des que el va publicar a principis del 2015. És, doncs, un àlbum immersiu, però, sobretot, la celebració sense complexos del paper protagonista que el nou audiovisual immersiu està agafant en la cultura. En l’exposició l’espectador anirà passant per diverses sales on podrà veure videoclips de l’artista en tres dispositius audiovisuals diferents: pantalles multicanals, vídeo immersiu 360º i de realitat virtual.

En cada un dels treballs l’espectador podrà identificar moments en què aquest nou format aporta clarament una mirada única a l’audiovisual, diferent. Ho veiem a Stonemilker (el primer dels treballs que data del 2015) explorant en 360º l’espai mentre perseguim els desdoblaments físics de l’artista. I molt especialment a NotGet, on Björk fa un viatge emocional transformant el seu cos davant nostre en un espectacle visual que podem viure a dos dits de l’artista o a unes passes, però que segur que tindrà l’espectador totalment abduït.

Aquest treball surrealista, que potser és la peça més interessant de l’exposició, fa referència a la superació d’una ruptura de parella. La podem viure amb la interfície HTC Vive, que ens permet un tipus de moviment simple dintre de l’espai virtual i que sens dubte afegeix ―malgrat les seves limitacions d’interacció― un últim pas important en la percepció de la nostra presència dintre del videoclip.

NotGet VR | Björk

El treball que Björk ha començat a desenvolupar des de la creació de l’àlbum interactiu Biophilia del 2011 (un gran projecte musical i educatiu que consisteix en una aplicació per a tauletes mòbils amb deu cançons interactives també present a l’exposició ―si és que n’hem de dir així―) és el d’entendre i explorar les possibilitats del mitjà digital acceptant i forçant una transformació del seu propi art musical, el que per a ella representa una manera d’humanitzar la tecnologia ―en paraules seves, «de posar ànima a la tecnologia». I per fer-ho ha sabut sempre envoltar-se de les persones més destacades en els diferents àmbits dels treballs digitals, com per exemple l’empresa de creació de continguts virtuals Within (dita abans Vrse), l’empresa d’efectes especials digitals Analog o l’artista digital Andrew Thomas Huang.

Aquest tipus de treballs exploren la dimensió més transcendent que el romanticisme operístic wagnerià va fundar sota el concepte d’obra total (Gesamtkunstwerk), on totes les arts es desenvolupen de manera integrada en favor d’una única empresa que és l’afectació emotiva de l’espectador. I quina millor manera de fusionar les arts que fer-ho també amb l’experiència de l’espectador, posant-lo al centre de l’obra. En qualsevol de les cinc peces immersives que daten des del 2014 fins a l’actualitat (Stonemilker, Quicksand, Mouthmantra, Family i NotGet) l’espectador viurà la dimensió més atractiva d’aquesta nova i radical manera d’explicar històries: una experiència musical íntima, incòmoda per a alguns, on l’artista canta només per a un únic espectador. Aquesta voluntat de convertir l’espectacle musical en una experiència íntima ha estat molt present en el seu treball més recent, i per a l’artista la realitat virtual és un espai més d’exploració d’aquesta idea de la intimitat musical.

La vivència musical íntima que s’experimenta amb les peces de Björk que acompanyen i complementen l’univers musical de Vulnicura explora noves maneres d’aproximar-nos a la creació de realitats sintètiques digitals. Igual que les màscares Rottlace fetes a partir del model de la seva cara que ha creat en 3D per acompanyar els seus concerts en col·laboració amb un grup de recerca del MIT, Björk ha creat uns avatars virtuals que complementen un univers de sentiments representats amb éssers que expandeixen el seu propi cos. No són una extensió del món real encabides en un format immersiu, sinó l’exploració d’una extensió del seu univers musical no disponible en la nostra realitat, i això és precisament el que ho fa interessant.

Stonemilker 360º | Björk

L’experiència immersiva d’estar present en una platja a Islàndia juntament amb Björk o la d’observar una criatura fantasiosa amb màscares i colors impossibles ens transporten a una vivència musical que, com a públic, és totalment diferent de la que fins ara la indústria musical ens havia pogut oferir. I quan parlem d’immersió no estem parlant de crear una il·lusió fotorealística perfecta de la realitat, sinó d’integrar tots els elements d’aquest nou mitjà de la millor manera possible (obra total) per fer sentir l’espectador present en aquell moment.

Ara ja fa uns anys que hi ha vida musical més enllà de MTV i que els artistes estan explorant el món digital creant videoclips interactius, de manera que el 360 s’adoptarà de manera natural a la indústria musical. Des que el març del 2015 YouTube permet reproduir vídeos estereoscòpics, són molts els músics (Depeche Mode, Gorillaz, Muse) que estan explorant les capacitats creatives d’aquest nou format audiovisual postmodern com una extensió del videoclip, que en el seu moment també va néixer inspirat en les formes experimentals del cinema i el videoart. Tres mesos després, al juny del 2015, Björk publicava Stonemilker, una de les peces disponibles a l’exposició.

Curiosament (i provocativament) el primer videoclip que MTV va emetre el dia de la seva estrena el 1981 va ser el memorable Video Killed the Radio Star de The Buggles: «They took the credit for your second symphony, Rewritten by machine on new technology, And now I understand the problems you can see». Les versions de videoclip en realitat virtual que ens deixa Björk per a la història són una mica més fosques i menys naïfs, però apunten també tots els canvis que estan per venir en la transformació constant que viu la música.

Vegeu comentaris2

  • Flavio Zarza | 12 setembre 2017

  • Administrador | 13 setembre 2017

Deixa un comentari

«Björk digital»: una òpera tecnològica